El principi d'aquesta setmana ha estat molt normal, dintre del que és habitual: visites el dilluns; Consell Episcopal i administrar el sagrament de la Reconciliació el dimarts; reunions de treball avui dimecres al matí, etc.
Però avui a la tarda he pogut complaure uns nois i noies que, ja fa dies, m'esperaven i als quals m'estimo molt: són els membres del Club Vaixell, de la Fundació Sant Joaquim i Santa Anna, una fundació de Mn. Tomàs que ha fet ja quaranta anys de camí d'ajuda i d'acolliment als qui són una mica diferents de nosaltres, persones amb discapacitat psíquica però que són capaços d'estimar com pocs. A les sis de la tarda ja m'estaven esperant juntament amb els pares, les catequistes i les voluntàries. Petons, encaixades de mans, abraçades, us podeu imaginar totes les mostres d'afecte possibles.
Hem començat amb la projecció d'un PowerPoint que han elaborat les catequistes per il·lustrar les activitats que han realitzat tot seguint el temps litúrgic, des de l'Advent fins la Pasqua, passant per la festa de la Candelera i el mes de Maria. Una feina molt bonica i molt ben feta. La meva enhorabona!
Després ens han ofert la representació del passatge evangèlic dels deixebles d'Emaús i hem conclòs amb una pregària a l'Esperit Sant, ara que estem a les portes de la Pentecosta. El Parenostre resat entre tots agafats de les mans ens ha fet sentir allò que proclamem amb les paraules: que tots som fills d'un mateix Pare i, per tant, tots som germans, ni que siguem diferents.
A tots els membres de la Fundació Sant Joaquim i Santa Anna, del Club Vaixell, el Carles i la Josepa, els voluntaris, catequistes, col·laboradors i benefactors, el meu agraïment més sincer. Moltes gràcies i per molts anys! Com sempre, us deixo penjades unes fotos.
 | |
| Un moment de la representació dels "deixebles d'Emaús" |
 |
| Foto de família amb tots els membres, pares, catequistes i voluntaris |
