Ahir vaig tenir un dilluns ben farcit de visites i d'actes:
A primera hora del matí em va venir a visitar el Ramon Bosch, nostre missioner seglar a Guatemala, que ja estava a punt de retornar cap aquell país. Els missioners habitualment em venen a visitar quan tornen uns dies a casa i quan marxen un altre cop cap als seus destins. Els missioners són un veritable do del Senyor.
Després he tingut visites de mossens i, a primera hora de la tarda, he anat a les Borges del Camp perquè allí hi tenia lloc la XVII Trobada diocesana d'Escolans. La veritat és que he arribat molt poc abans de començar l'eucaristia, m'hauria agradat molt compartir més estona amb ells. L'any vinent, si Déu ho vol, intentaré estar més temps. Com us deia he arribat a l'hora de la missa. Imagineu-vos l'escena: com que tots són escolans, cadascú portava la indumentària pròpia del seu ofici a la seva parròquia ... gairebé totes diferents, de manera que l'assemblea era completament multicolor i multiracial. La missa va ser molt bonica: gràcies als 18 mossens que em van acompanyar a la concelebració, especialment a Mn. Joan Àguila, rector de la parròquia, que es va encarregar de la part musical, i a Mn. Simó Gras, delegat de Vocacions, que va ser qui ho va organitzar. També gràcies als catequistes i col·laboradors que els van acompanyar i als pares, que van permetre als seus fills gaudir d'un dia molt bonic i entranyable. Us animo a venir l'any vinent. Us penjo dues fotos.
 |
| Foto de grup, al final de la missa |
 |
| Al final, després de la coca amb xocolata, l'hora dels adéus |
Al vespre, a la Catedral, vaig celebrar l'eucaristia en memòria de les víctimes que hi va haver a Tarragona fa dos-cents anys, quan les tropes napoleòniques van assaltar i van destruir la ciutat, un vint-i-set de juny de 1811. Al igual que fa cent anys, vam celebrar la missa per la pau, per l'etern repòs de les víctimes i per suplicar a Déu que aquells esdeveniments no es tornin a produir mai més, no només aquí, sinó en qualsevol lloc del món. Més enllà de vencedors i vençuts, una guerra és sempre injusta i és un fracàs de la humanitat. Us deixo penjades dues fotos.
 |
| Un moment de la celebració. De fons, les obres de neteja |
 |
| El moment de la lectura de la memòria dels fets que es van esdevenir fa dos-cent anys |
