dissabte, 2 de juliol de 2011

Dimarts, dimecres i dijous

Dimarts va ser un dia normal, amb visites i amb la sessió corresponent del Consell Episcopal. A la tarda, vaig anar també a Sant Antoni de Pàdua, per última vegada ja fins al mes de setembre, donat que l'església de Sant Antoni romandrà tancada a les tardes fins al setembre.
Al vespre hi va haver un acte molt bonic a la Rambla Nova, davant del monument als herois de 1811: va ser un acte institucional, organitzat per l'Ajuntament de Tarragona, amb ocasió del II Centenari de la invasió i presa de la ciutat per l'exèrcit francès. Es va fer la lectura d'un manifest per la pau i després, acompanyats per uns tres-cents timbalers, vam recórrer el camí que van seguir les tropes franceses quan van aconseguir obrir una bretxa a les muralles de la ciutat, fins al Pla de la Seu, lloc on van tenir lloc els últims combats. En aquesta mena de processó es duien unes llànties vermelles que van quedar dipositades a les escales del Pla de la Seu, de manera que feia l'efecte d'una gran taca de sang, de la mateixa manera que segons, la crònica d'aquells tràgics fets, baixava un riu de sang per les escales. Us deixo penjada una foto, cortesia de la Cristina Aguilera (diari Més Tarragona)
Les llànties vermelles a les escales del Pla de la Seu
Dimecres vaig tenir moltes visites i a la tarda vaig estar a Reus, perquè vaig presidir la solemne eucaristia de la Festa Major de Sant Pere, acompanyat d'un bon nombre de preveres concelebrants i diaques i amb la Prioral plena de gom a gom. Després d'aquesta solemne celebració vaig acompanyar, amb els mossens, la reliquia de Sant Pere durant la processó que recorre els carrers del centre de la ciutat. El que més m'agrada d'aquesta processó és veure la quantitat de canalla que hi ha pels carrers contemplant el pas de la processó amb tot els seu seguici festiu. I com és preceptiu en aquesta festa, en arribar a la Plaça del Mercadal es va fer petar la corresponent tronada. Gràcies a Déu, el dia va acompanyar molt —estava bastant ennuvolat i feia una brisa molt agradable— i no vam patir gaire calor. Si puc, us penjaré alguna foto.
Per últim, el dijous a la tarda, vaig estar a l'església de Sant Antoni de Pàdua per tal de celebrar l'eucaristia de fi de curs amb els professors de religió catòlica de tota l'arxidiòcesi. Per mi és un goig molt gran trobar-me amb ells ja que m'he dedicat tants anys a l'ensenyament i compartir les seves experiències, les seves vivències i també, per què no, les seves dificultats i entrebancs, que també n'hi ha. També vam compartir una mica de coca dolça i un refresc. I vàrem fer un petit homenatge al Sr. Josep Ponce, per la seva tasca de sotsdelegat d’ensenyament. Li vaig regalar una imatge de la Mare de Déu: a la foto la tinc a les mans, embolicada i a punt de donar-li.
Mn. Norbert Miracle, el nou sotsdelegat d'ensenyament, Sr. Francesc Gabriel i el Sr. Josep Ponce

En acabar una cosa, pràcticament sense interrupció, ja m'estaven esperant un grup de joves que —si recordeu l'article del passat 14 de maig veure article— aniran a viure l'estiu solidari a Kinshasa (R. D. del Congo), amb la nostra missionera Isabel Correig, i a Trujillo (Hondures) amb el nostre Mons. Lluís Solé Fa, bisbe de Trujillo. Ens vam fer unes fotos de record perquè de seguida marxen cap a les seves destinacions corresponents. Prego al Senyor que els acompanyi sempre, que els faci valent i decidits per evangelitzar i per donar-se, i que beneeixi els seus treballs amb un fruit abundant. Aquí teniu les fotos, gràcies a la Roser Fornell.
Els joves que marxen amb el Delegat de Vocacions i la Delegada de Pastoral de Joventut
Els joves amb els pares i alguns amics