dissabte, 27 d’agost de 2011

«Als Quatre Vents», EL PATRIOTISME EN EL DECÀLEG

Els bisbes amb seu a Catalunya hem volgut celebrar el 25è aniversari del document «Arrels cristianes de Catalunya» publicant aquest any un altre text que porta per títol «Al servei del nostre poble». 

El document «Al servei del nostre poble» analitza precisament les variacions produïdes en la societat catalana en aquests vint-i-cinc anys transcorreguts  

dijous, 25 d’agost de 2011

Una veritable experiència d’Església

Com us deia l’últim dia, la temperatura espiritual va anar in crescendo a mesura que avançaven els dies de la JMJ. Després de la Via Crucis del divendres a la tarda, dissabte al matí vam poder gaudir d’una celebració molt bonica a la Catedral de l’Almudena: el Papa va convocar tots els seminaristes del món presents a la JMJ i va celebrar amb ells a l’eucaristia. La convocatòria va fer efecte i la catedral es va quedar petita per acollir tots els seminaristes que s’hi van fer presents. És cert que eren de molts països però no deixa de ser un goig i una esperança veure que Déu continua cridant i treballant amb els joves. L'Església està viva i és jove.
Si voleu llegir l’homilia del Sant Pare a la Catedral de l’Almudena feu clic aquí.
A la tarda, a l’aeròdrom de Cuatro Vientos, va començar la vetlla de pregària, sense sol, degut a uns núvols molt amenaçadors que el tapaven. Però la primera impressió, només arribar, va ser la sorpresa: tots esperàvem una multitud de joves, però veure aquest panorama era realment esfereïdor. Us poso unes fotos.
L’ambient era inenarrable: cants, festa, aclamacions... L’arribada del Sant Pare va provocar l’esclat de joia entre els joves, que el van rebre amb forts aplaudiments i crits. La celebració va començar amb l’ambient de les grans ocasions, el moment era important i ho mereixia, es notaven les ganes d’escoltar al Sant Pare i de viure amb ell aquest gran moment. I tot i que les amenaces es van complir i es va produir una forta tempesta acompanyada d’un fort xàfec i d’un vent impetuós que va fer perillar la integritat física d’alguns dels presents i la continuïtat de l’acte, ningú no es va moure del seu lloc. Quan la pluja va cessar es va poder continuar amb la vetlla, que es va escurçar una mica degut al temporal, però que va arribar al seu cimal amb el moment de l’adoració eucarística. Va ser colpidor: tot i que tots estàvem xops i el que vent no minvava, ningú no es va moure del seu lloc i tothom es va agenollar davant del Santíssim en un clima d’absolut silenci i pietat. Impossible reproduir l’emoció d’aquell moment. Podeu llegir el missatge del Papa i veure algunes fotos aquí.

Acabada l’adoració el Papa es va acomiadar fins al dia següent per a l’eucaristia d’enviament. La nit, per a tots, va ser molt curta.

Al dia següent, diumenge 21, de molt bon matí vam arribar a l’aeròdrom de Cuatro Vientos disposats a viure l’esdeveniment final d’aquesta JMJ.

El Papa, en arribar, va ser rebut amb les aclamacions dels joves i va tenir el gest de recórrer gairebé tot el recinte amb el seu vehicle (el papamòbil) per agrair-los d’alguna manera el seu capteniment després de la tempesta del vespre passat, gest que els joves van agrair amb molta emoció.

La missa va ser intensa, emotiva, molt solemne i els joves van escoltar amb silenci i atenció l’homilia de Benet XVI, homilia que podeu llegir aquí. Tot i el sol de justícia que, avui sí, brillava amb tota la força d’alt del cel, els joves van respondre amb força la invitació del Sant Pare a ser evangelitzadors dels altres joves, en els seus països i ambients habituals.

Finalment el Sant Pare va beneir les creus d’enviament i, molt emocionat i content, es va acomiadar de tots els joves fins a l’any 2013 en què va tornar a convocar-los, aquesta vegada a Rio de Janeiro (Brasil), per a la propera JMJ. Aquí teniu unes fotos:
El Sant Pare arriba a Cuatro Vientos
Una vista parcial dels milers de joves aplegats, durant la missa
Vista aèria de l'esplanada de l'aeròdrom de Cuatro Vientos
Amb el rés de l'Àngelus es va cloure aquesta memorable jornada de la JMJ que es va viure a Madrid. Però no tot es va acabar aquí.

A la tarda, vaig tenir l'oportunitat d'acomiadar el Sant Pare amb altres bisbes i personalitats, entre les quals hi eren els Reis d'Espanya i d'altres autoritats de l'Estat. El Sant Pare estava radiant, molt content, i la seva alegria es reflectia en el seu rostre i en les paraules plenes d'afecte i de joia que ens va adreçar a tots els presents (més de quinze mil joves) i que podeu llegir aquí. A més us penjo algunes fotos de l'acte que va tenir lloc a l'aeroport de Barajas.
Moment del discurs del Sant Pare
El Papa saluda tothom des de dalt l'escala de l'avió que el va tornar a Roma
En resum, una meravellosa experiència d'Església, no tan sols els dies que hem estat a Madrid, sinó també els dies d'acollida previs a la diòcesis que vam poder viure a Tarragona i Barcelona.
Elevo la meva lloança a Déu per tot el que ens ha fet viure, per poder gaudir d'aquesta joventut que s'ha fet present a Madrid i que ens fa veure amb ulls d'esperança el futur. Déu continua cridant molts joves. I el meu agraïment a tots els que ho han fet possible: un esdeveniment d'aquesta magnitud és un repte molt difícil de portar a terme i gràcies a Déu ho hem aconseguit entre tots. La sembra està feta: reguem amb la nostra perseverança, el nostre amor i la nostra proximitat aquest camp, del qual ha de sortir la nova collita de l'Església. Preguem l'amo dels sembrats que enviï molts treballadors als seus camps.

Ara gaudeixo d'uns dies de descans a la Vall d'Aran. Aviat ens tornarem a trobar a Tarragona, a partir del primer dia de setembre. Fins aleshores, que el Senyor us beneeixi!

dissabte, 20 d’agost de 2011

Una Via Crucis espectacular

La temperatura espiritual (i la atmosfèrica) continuen creixent. Ahir a la tarda vam participar en una original i molt emotiva Via Crucis a la plaça de la Cibeles. Els joves ja feia moltes hores que s'hi estaven i els voluntaris no deixaven de remullar-los amb aigua per evitar els cops de calor. Nosaltres vam haver d'esperar també unes dues hores, tot i que no vam estar esperant tota l'estona al sol. Quan va arribar el Sant Pare els joves van esclatar en aclamacions i aplaudiments. Impossible calcular quants n'hi havia. Mireu aquestes fotos:
Les cadires que veieu buides estaven reservades a autoritats i altres
El Sant Pare arribant a la presidència
La Via Crucis va començar a la plaça de Colón i va acabar a Cibeles. Cada estació estava representada per un pas dels que surten en processó durant la Setmana Santa a les ciutats d'Espanya. Va ser magnífic veure totes aquestes meravelles de l'art juntes per aquesta ocasió. La creu, portada per joves, anava recorrent totes les estacions enmig d'un silenci colpidor, només trencat per les intervencions del cor i orquestra de la JMJ (magnífic) i les monicions a les estacions que feien també tres joves. Les meditacions, escrites per les Germanetes dels Pobres van ser molt bones. Finalment el Sant Pare ens va adreçar unes paraules que podeu llegir aquí. En acabar els joves van fer un fort i llarg aplaudiment al Papa. Us penjo unes fotos més:
Durant la Via Crucis
El Sant Pare s'acomiada dels joves

Dia 19: la temperatura va in crescendo

Al dia següent em va tocar anar a la parròquia de Sant Bonifaci de Madrid, on el rector és un amic meu, company de feines catequètiques a la Conferència Episcopal Espanyola: el P. Vicente Vindel. Ens vam fer una abraçada i em va acompanyar de seguida a saludar els meus joves de Tarragona i els joves pelegrins francesos que la parròquia tenia acollits. Haig de dir que els joves tarragonins s'han encarregat de l'animació litúrgica en aquesta parròquia durant els tres dies que han durat les catequesis i tothom els ha felicitat. Els nostres joves són molt bons! Fotos:
Moment de l'acollida a la parròquia amb el P. Vicente i Mn. Jordi Figueras
Saludant els joves pelegrins
En aquesta parròquia s'hi van aplegar els pelegrins de Tarragona i també hi havia de Colòmbia. En total uns 100. L'animació litúrgica va ser molt bona i també els testimonis que es van donar, sobretot el de David, un jove de El Salvador, que va ser esfereïdor. Tot això va fer pujar la temperatura espiritual de l'acte i va aplanar el camí per a la meva catequesi, a la qual els vaig parlar del compromís evangelitzador, missió que tots tenim pel nostre baptisme, però en especial els joves amb els mateixos joves. Unes fotos:
Els encarregats de l'animació litúrgica: oi que no els coneixeu?
I va funcionar! Mireu si no...
Durant la catequesi
En acabar la catequesi, el P. Vicente va animar els joves a formular preguntes que vaig respondre  amb molt de gust. Finalment, abans de l'eucaristia vaig prendre un refresc amb els joves de Tarragona.
A dos quarts d'una vam celebra l'eucaristia amb força mossens de Tarragona: Jordi Figueras, Simó Gras, Joan Cañas, Josep Queraltó, Jordi Sànchez i Magí Mejías, al qual vam felicitar per ser el seu sant patró. Aquí teniu també la foto de grup que ens vam fer al final:
El P. Vicente animant el joves a preguntar
Responent les preguntes
Foto de família
Després de l'eucaristia vaig dinar amb els joves de Tarragona als jardins de la parròquia amb el P. Vicente. Gràcies als voluntaris, que ens van portar un entrepans boníssims i uns refrescos. Un veritable dinar de campanya. Una foto final:
Aquí ens teniu, ja tips. Algú fins i tot feia ja la migdiada
Vull donar les gràcies a tots els que han fet possible aquests moments tan macos que he viscut a les parròquies. Aquí en concret al P. Vicente i als voluntaris i col·laboradors, que han esmerçat tot el seu esforç en acollir-nos i que ens sentíssim com a casa. Ho heu aconseguit! Moltes gràcies a tots pel vostre afecte i atenció. Que Déu us beneeixi.

Benet XVI ja està entre nosaltres

Aquesta és la bona notícia que us volia comunicar en primer lloc; Benet XVI ha vingut per enfortir-nos i confirmar-nos en la fe. Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu: no enduriu els cors (cf. Salm 94).
El dijous 18 vaig anar a la parròquia de Sant Joan Evangelista de Madrid, creada fa 50 anys en una zona de recent urbanització degut a l'arribada de molt immigrants, sobretot del sud de la península. De seguida em va venir a rebre el P. Manuel, rector de la parròquia i el grup de voluntaris que hi era present.
El P. Manuel, rector, amb el Vicente i l'Ignacio
De seguida em van acompanyar a la capella del Santíssim per tal de saludar-lo i em van mostrar les diferents dependències de la parròquia, molt ampla i diàfana. A continuació, a la porta, vaig anar rebent els joves pelegrins.
Rebuda i salutació dels joves pelegrins
En aquesta ocasió hi havia uns dos-cents pelegrins, provinents de Xile, de Bolívia, de Zamora, de Califòrnia i d'altres llocs. Després em van fer preguntes i per acabar, vam celebrar l'eucaristia mitja hora abans del que tocava perquè l'autovia per la qual el Sant Pare arribava a Madrid, passa a tocar de la parròquia i tots junts —joves pelegrins, voluntaris, preveres i bisbe— vam anar fins a l'autovia per saludar el Papa Benet en el moment del seu pas a prop de la parròquia.
Gràcies a tots els qui m'heu acollit amb tant d'afecte i als voluntaris pel seu servei incansable. Us penjo unes fotos:
El grup d'animació litúrgica, molt eixerit, multicultural i nombrós
Vista parcial de l'auditori
Un moment de la catequesi
El P. Manuel, ben protegit contra el sol, mentre esperàvem el Sant Pare
El Papa arribant a Madrid

El moment del comiat, amb els voluntaris (gràcies)
A la tarda, vam anar a la Plaça de la Cibeles per tal de rebre al Sant Pare, amb l'ensurt d'haver extraviat la càmera de fotos. Va ser una espera gojosa, és una veritable joia veure tots aquests joves junts, de tants països diferents i cultures diverses, tots amb un mateix sentir i una mateixa voluntat: rebre al Sant Pare, manifestar-li el seu afecte i escoltar-lo. Va ser una espera llarga i xardorosa —unes dues hores a ple sol— però va merèixer la pena. El Sant Pare va arribar i ens va parlar, com habitualment fa, clar i curt. Podeu llegir el seu discurs aquí. Alguna foto de telèfon mòbil:

«Als Quatre Vents», HA ARRIBAT EL GRAN DIA DE LA JMJ

Per fi ha arribat el dia esperat: la Jornada Mundial de la Joventut. Benet XVI es reunirà diumenge 21 a Madrid amb joves arribats d’arreu del món.
Aquest diumenge, si Déu vol, seré a la convocatòria d’aquesta Jornada Mundial de la Joventut. Demano a la Mare de Déu que sigui profitosa per a tots, que molts cors joves se sentin remoguts per la presència del vicari de Crist a la terra  


dijous, 18 d’agost de 2011

Finalment ... a Madrid!

Recordo en aquest moment les paraules d'aquell xicot txec, Marek, el qual, al final de la celebració al nostre TAP deixa precisament no hi ha paraules per descriure-ho i és que Madrid s'ha convertit en la ciutat dels joves.

Abans, però, us diré que el proppassat dilluns dia 15 vaig anar a celebrar l'eucaristia a la parròquia de l'Assumpció de Reus, que celebrava la seva festa patronal i a més, no n'havia visitat mai. Una celebració senzilla en una parròquia petita de Reus, amb un senzill grup de fidels, però que també són importants per a mi i per això els he vingut a veure. Aquí teniu una foto al final de la celebració:
Érem uns quants més, però no gaires més
Després. al vespre, a l'església parroquial de Santa Caterina de Vinyols i els Arcs vaig celebrar l'eucaristia de la Nit de Maria, vaig donar la benedicció amb el Santíssim als malalts i vaig presidir la posterior processó de torxes amb la imatge de la Mare de Déu pels carrers de la població. L'església estava plena de gom a gom i la processó va ser molt bonica. La meva felicitació a tots els qui ho van preparar i els qui van participar. Us penjo un parell de fotos:
Una imatge del presbiteri
La Mare de Déu durant la processó
I ara sí, anem al gra. El dimarts 16 al matí vaig marxar cap a Madrid on vaig arribar vora les quatre de la tarda. El primer que vaig fer va ser allotjar-me a l'hotel i, de seguida, anar cap als autocars que ens havien de portar a la Plaça de la Cibeles per tal de participar a l'eucaristia d'inici de les Jornades Mundials de la Joventut. Mentre anàvem cap a la Cibeles vam poder veure que un veritable riu de joves, amb banderes de totes les latituds del món, s'adreçava també cap al mateix lloc, tots alegres, cantant i saludant-nos en passar nosaltres amb l'autocar al costat d'ells. Quin goig!

A la celebració de l'eucaristia, presidida pel Cardenal Antonio Maria Rouco, arquebisbe de Madrid, vam concelebrar prop de 800 bisbes de tot el món, a més d'un munt de preveres i diaques. S'estima que a la Cibeles i als voltants hi havia uns 500 000 joves. Us deixo algunes fotos:
Detall de la processó de sortida dels bisbes
Aquí em teniu, al mig de la foto
Vista posterior d'una part del presbiteri i de la plaça
Detall dels joves que hi participaven
Va ser realment emocionant veure tots aquests joves participant de l'eucaristia. Quina lliçó que ens han donat aquests joves! Quin testimoni de capteniment, de pietat ... i d'alegria. Perquè, tot just va acabar la celebració i vam marxar, els vam poder veure pels carrers cantant, joiosos, cap als seus llocs d'acollida. Aquí no acaba la cosa ...

El dimecres 17 m'han portat a la parròquia dels Sants Màrtirs Joan i Pau, a San Fernando de Henares, per tal de donar una catequesi als joves de parla castellana que s'hi aplegarien i després celebrar l'eucaristia. Amb una puntualitat germànica l'Emília, una jove mare de família, m'ha vingut a buscar a l'hotel i hem marxat cap al lloc. En arribar a la parròquia m'han vingut a saludar de seguida el jove rector, Albert, i el grup de voluntaris. De mica en mica han anant arribant els joves pelegrins: Argentina, Perú, Mèxic, Arizona (USA), en total uns 75. M'han escoltat amb molta atenció, han participat fent preguntes referents al tema de la catequesi, molts han rebut el sagrament de la Reconciliació (els sacerdots no hem tingut treva) i hem celebrat una eucaristia verament gojosa, molt ben acompanyada pel grup d'animació litúrgica, amb pietat i recolliment. Estic molt content d'aquest primer dia i dels joves. Aquí teniu fotos:
El grup d'animació litúrgica
Amb els pelegrins del Perú
Amb el P. Albert, el jove rector d'aquesta parròquia
A punt d'iniciar la catequesi
Una imatge de l'auditori
Escoltant i prenent notes durant el torn de preguntes dels joves
Amb els preveres, diaca i el Javier, l'escolà, després de l'eucaristia
Un cop acabats tots els actes el Lúcio i l'Emília han tingut l'amabilitat de convidar-me a dinar a casa seva, amb els seus tres fills, i també han convidat al rector i dues voluntàries. Quina millor cloenda per un matí ple de goig i dels dons del Senyor? Aquí els teniu a tots:
A casa del Lúcio i l'Emília (gràcies!)
Què més puc dir? Gràcies! A Déu per tot el que m'està fent viure en aquests dies. Als joves, que ens estant donant una veritable lliçó. I als voluntaris, als col·laboradors, per la seva feina silenciosa i moltes vegada desapercebuda però importantíssima.

Per la tarda vaig estar convidat amb tots els bisbes a un concert de l'Orfeó Donostiarra i després el Cardenal Arquebisbe de Madrid ens ha convidat a sopar.

Ara marxo a donar la segona catequesis i esperem amb joia aquesta tarda l'arriba del Sant Pare. Pregueu perquè hi hagi molts fruits espirituals. Estic amb contacte amb tot el grup de joves de Catalunya, que espero el divendres per donar-les la catequesis. Us aniré informant.

dilluns, 15 d’agost de 2011

Dies previs de la JMJ a l'arxidiòcesi

Tal i com us explicava, vam començar l'acollida de grups el dia 9, dimarts, amb la visita i la missa a la Capella Major del Seminari Pontifici del grup d'Equador que estava acollit a la Parròquia de Sant Esteve de Vila-seca.
Al dia següent vaig estar rebent visites diverses i dimecres 11 al matí vaig estar a l'emissora de Tarragona Ràdio, on em van fer una entrevista gairebé centrada en el tema de la JMJ, tot i que també vam parlar d'altres qüestions. Si ho voleu sentir, accediu-hi aquí.

Gràcies a tots els mitjans de comunicació que han col·laborat amb nosaltres en la difusió i cobertura informativa d'aquests actes.

A la tarda del dimecres vaig anar a la Parròquia de la Santíssima Trinitat de Tarragona per tal de visitar els pelegrins de Crottone (Itàlia) i celebrar amb ells l'eucaristia. Us deixo una foto:
Amb els pelegrins de Crottone, que em van regalar una icona de la Mare de Déu
Al vespre d'aquest dia vaig estar sopant a la Residència Sacerdotal amb els bisbes que hi eren acollits.

Al dia següent, dijous 12, vaig anar al matí a Reus, al Col·legi Pare Manyanet per tal de presidir la pregària del matí del grup de pelegrins de la diòcesi de Brussel·les (Bèlgica) que venia acompanyat pels seus dos bisbes auxiliars. Va ser un acte molt viscut i emotiu i molt ben preparat. El meu agraïment als col·legis, parròquies i institucions de Reus que ens han facilitat tant la feina i, sobretot, als voluntaris: sense vosaltres no hauria estat possible fer-ho.

A mitja tarda vaig anar al Santuari de Loreto per tal de visitar els més de mil pelegrins de l'arxidiòcesi de Torí (Itàlia) que es reunien per celebrar-hi l'eucaristia. Llàstima que la coincidència en hora amb un altre grup amb el qual havia de celebrar em va fer impossible quedar-me més temps i celebrar-hi amb aquest grup tan alegre i tan maco de pelegrins. Gràcies al P. Mario i als Rogacionistes, i gràcies al nombrós i eixerit grup de voluntaris que hi van col·laborar. Us deixo un parell de fotos:
Els PP. Rogacionistes amb tot l'equip de voluntaris i col·laboradors
Saludant el pelegrins davant del Santuari
Cap al vespre vaig anar al col·legi Sagrat Cor de Tarragona, on les germanes Vedrunes van acollir els pelegrins procedents de la República Txeca per fer les celebracions litúrgiques —gairebé eren dos mil joves—. Va ser una magnífica celebració, viscuda amb gran intensitat. Em va sorprendre la unció amb la qual van celebrar l'eucaristia i el silenci i el capteniment d'aquests joves durant l'hora i mitja llarga que va durar, realment admirables. Gràcies a les germanes Vedrunes i a la direcció del col·legi Sagrat Cor pel generós esforç d'acolliment que heu fet. I gràcies també als voluntaris.

Per últim, gairebé sense temps d'acomiadar-nos vam sortir cap al Vendrell per tal de sopar amb els 750 pelegrins de l'arxidiòcesi de Bari-Bitonto, una de les diòcesis del sud d'Itàlia. Vaig compartir el sopar a la plaça del Casal amb tots ells i amb el seu arquebisbe, Mons. Francesco Cacucci, amb el Sr. Alcalde i la seva esposa i amb els mossens de la Parròquia de Sant Salvador del Vendrell. Gràcies a tots, parròquia, ajuntament, col·legis i institucions pel vostre recolzament. Gràcies també als voluntaris del Vendrell.

Per últim queda la traca final, que van ser els dies 13 i 14. Dissabte 13 va ser el dia dedicat a trobar-nos tots els pelegrins a Barcelona per tal de celebrar el dia de les diòcesis. Si voleu una molt bona crònica del que vam celebrar i vam viure a Barcelona ho podeu fer aquí. A la tarda, amb els altres bisbes vam dinar junts al palau arquebisbal de Barcelona i després vam visitar la Sagrada Família i altres llocs d'interés abans de retornar al Fórum per tal de participar al concert amb tots els joves. Us penjo tres de fotos de la Sagrada Família:
Un moment de la visita
Des del presbiteri. Observeu com estava la basílica de gent
L'Oriol Ventura va fer aquesta foto dels voluntaris de Tarragona
Per últim, el diumenge 14 era el dia de la diòcesis, el dia final, la gran trobada a Tarragona. Vinguts de tots els llocs de l'arxidiòcesi on estaven acollits, tot els joves pelegrins s'han trobat a Tarragona que ha vist passar pels seus carrers un riu de joves multinacional i multiracial. Trobareu un resum dels actes del matí aquí.

Finalment, a la tarda, va tenir lloc l'esdeveniment més emotiu i multitudinari: l'eucaristia al Tarraco Arena Plaça (ja més conegut per TAP) on es van aplegar més de 6000 joves pelegrins a més d'un bon nombre dels nostres joves i feligresos de Tarragona que no val voler perdre l'ocasió de viure aquest moment tan significatiu —en total, unes 10000 persones—. I tant que ho va ser! Si voleu veure una bona síntesi de tot el que es va celebrar i es va viure mireu aquest enllaç "No hi ha paraules per descriure-ho".

Demà dia 16 marxo a Madrid. Serà la veritable traca final, el moment de la veritat, d'estar atents i escoltar les paraules de vida que ens portarà el Sant Pare. Però abans de res, tot i que sigui molt repetitiu, us vull dir "gràcies". No tinc paraules per expressar el meu agraïment a tots aquells que ho heu fet possible: tota la delegació de joves i els mossens que hi han col·laborat; els rectors de les parròquies d'acollida; els voluntaris i col·laboradors; les famílies d'acollida; ajuntaments; institucions; col·legis, ... Tot això ha estat possible gràcies al vostre lliurament i generositat. Déu, que és ric en amor i generós, us pagarà amb escreix. Del més profund del meu cor, GRÀCIES!

Pregueu pel Sant Pare i per tots els joves que s'hi aplegaran a Madrid. També per mi. Us prometo que pregaré per tots vosaltres. Que Déu us beneeixi.

I moltes felicitats a totes les Assumpcions, Maries i Mariones!