Pàgines

dissabte, 20 d’agost del 2011

Benet XVI ja està entre nosaltres

Aquesta és la bona notícia que us volia comunicar en primer lloc; Benet XVI ha vingut per enfortir-nos i confirmar-nos en la fe. Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu: no enduriu els cors (cf. Salm 94).
El dijous 18 vaig anar a la parròquia de Sant Joan Evangelista de Madrid, creada fa 50 anys en una zona de recent urbanització degut a l'arribada de molt immigrants, sobretot del sud de la península. De seguida em va venir a rebre el P. Manuel, rector de la parròquia i el grup de voluntaris que hi era present.
El P. Manuel, rector, amb el Vicente i l'Ignacio
De seguida em van acompanyar a la capella del Santíssim per tal de saludar-lo i em van mostrar les diferents dependències de la parròquia, molt ampla i diàfana. A continuació, a la porta, vaig anar rebent els joves pelegrins.
Rebuda i salutació dels joves pelegrins
En aquesta ocasió hi havia uns dos-cents pelegrins, provinents de Xile, de Bolívia, de Zamora, de Califòrnia i d'altres llocs. Després em van fer preguntes i per acabar, vam celebrar l'eucaristia mitja hora abans del que tocava perquè l'autovia per la qual el Sant Pare arribava a Madrid, passa a tocar de la parròquia i tots junts —joves pelegrins, voluntaris, preveres i bisbe— vam anar fins a l'autovia per saludar el Papa Benet en el moment del seu pas a prop de la parròquia.
Gràcies a tots els qui m'heu acollit amb tant d'afecte i als voluntaris pel seu servei incansable. Us penjo unes fotos:
El grup d'animació litúrgica, molt eixerit, multicultural i nombrós
Vista parcial de l'auditori
Un moment de la catequesi
El P. Manuel, ben protegit contra el sol, mentre esperàvem el Sant Pare
El Papa arribant a Madrid

El moment del comiat, amb els voluntaris (gràcies)
A la tarda, vam anar a la Plaça de la Cibeles per tal de rebre al Sant Pare, amb l'ensurt d'haver extraviat la càmera de fotos. Va ser una espera gojosa, és una veritable joia veure tots aquests joves junts, de tants països diferents i cultures diverses, tots amb un mateix sentir i una mateixa voluntat: rebre al Sant Pare, manifestar-li el seu afecte i escoltar-lo. Va ser una espera llarga i xardorosa —unes dues hores a ple sol— però va merèixer la pena. El Sant Pare va arribar i ens va parlar, com habitualment fa, clar i curt. Podeu llegir el seu discurs aquí. Alguna foto de telèfon mòbil: