diumenge, 22 de febrer de 2015

La Quaresma, únic camí cap a la Pasqua

Benvolguts, ja hi som, ja estem en Quaresma. Avui dia això potser no significa gran cosa, tot està molt descafeïnat. La Quaresma se'ns presenta com un desert, un lloc desagradable. És un temps adient per a la penitència (qui s'ho planteja això avui dia?) i per a la lluita amb hom mateix (qui ho pensa això avui?). Si voleu llegir el missatge del Papa Francesc per a la Quaresma d'enguany feu clic aquí: castellà o català. I se'ns tornen a oferir les tres armes per a la lluita: pregària, dejuni i almoina. I el que és més difícil: tot això cal fer-ho sense que la teva mà esquerra sàpiga què fa la dreta. El que sí és veritat és que l'únic camí cap a la Pasqua passa per la Quaresma i gairebé us podria dir que, sense una bona (i forta) experiència quaresmal, no es pot fer una forta experiència de la Pasqua com veritable alliberament. Deixeu-vos portar, doncs, al desert. Perquè al desert som portats, no hi anem de bon grat.

Això és el que ens va proposar per a la nostra reflexió el P. Àngel Briñas, carmelita descalç, que dilluns 16 va venir a predicar-nos el recés de cara a la Quaresma per als preveres i diaques al Seminari. Tot això amarat, com no podia ser d'una altra manera, de referències a santa Teresa de Jesús. Aquí teniu referència d'aquest esdeveniment.

Dimarts 17, vaig estar a Loreto, on vam tenir reunió del Consell episcopal amb els arxiprestos.
A la tarda, com sempre, vaig anar a confessar a Sant Antoni de Pàdua.
A les 12 de la nit, el campanar de la Catedral va anunciar, suaument, que començava la Quaresma.

Dimecres 18 al matí vaig tenir un grapat de visites i, al migdia, vaig anar al col·legi Pare Manyanet de Reus, per acabar la visita al centre i tancar, ja definitivament, la visita pastoral a l'arxiprestat de Reus. Vaig dinar amb la comunitat religiosa; vaig visitar a algunes classes de Secundària i Cicle Superior; vaig saludar l’Equip Directiu i l'Equip de Coordinadors i la junta directiva de l’AMPA. A l'hora de sortir els alumnes, vaig saludar les famílies. I després vaig estar una bona estona amb joves que fan catequesi.
Al vespre, a la Catedral, vaig celebrar l'eucaristia d'imposició de la cendra, concelebrada amb gairebé tots els rectors de les parròquies de Tarragona.

Dijous 19 vaig tenir visites al matí i, a la tarda, a Barcelona, tenir reunió del SIERC. En acabar vaig anar al Seminari Major Interdiocesà per visitar els seminaristes, celebrar l'eucaristia i sopar amb ells.

Divendres 20 més visites al matí. A l'hora de dinar vaig anar al Seminari Menor i després, amb tots els seminaristes menors, vaig anar a Guissona, el meu poble, i els vaig ensenyar tots aquells llocs que, de petit, van ser l'escenari de la meva vida: la casa on vaig néixer, la parròquia, els safareigs públics, etc., i també van conèixer alguns dels meus germans.
De tornada a Tarragona, al vespre, vaig anar a l'església de sant Agustí, seu de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa de Tarragona, on va tenir lloc l'acte de presentació del cartell de la Setmana Santa 2015, l'acte d'Encesa de la Llum i l'acostumat concert de Setmana Santa, a càrrerc de la banda Unió Musical de Tarragona. Feu clic aquí. I aquí teniu més coses sobre la Setmana Santa de Tarragona.

Ahir, dissabte 21 al matí, vaig presidir l'assemblea anual de Càritas Diocesana de Tarragona a la Casa dels Concilis. Feu clic aquí.
A la tarda, novament de viatge: als Omells de Na Gaia, per fer la visita pastoral: missa estacional, saludar els fidels i visita a l'ajuntament. Aquí teniu algunes fotos:
Arribada a la porta de l'església
Amb gairebé tots els qui venien a missa
L'interior de l'església, molt bonica i arreglada
Durant la missa estacional
Durant l'homilia
Al final de la missa
Fins i tot el Sr. Rector fa de paparazzi
Arribada a la Casa de la Vila (que és consultori i escola, tot alhora)
Moment de la signatura al llibre d'honor
Moment de compartir un senzill piscolabis
Mentrestant, a fora plovia i feia sol: l'arc de sant Martí lluïa ben alt
recordant la primera lectura de la missa d'avui.
Avui diumenge 22 tindré un dia mogut: al matí visita pastoral a Rocallaura, amb la missa estacional, compartir una estona amb els fidels i dinar amb les germanes de la Comunitat Llum i Vida. I de seguida, després de dinar, marxaré cap a Barbastro, on aniré a concelebrar l'eucaristia d'ordenació episcopal i presa de possessió del nou bisbe d'aquella seu: el meu bon amic Ángel Pérez Pueyo. Pregueu molt per ell. I per mi. Fins aviat!

diumenge, 15 de febrer de 2015

Saps quin dia et van batejar?

Benvolguts, el que diu el títol d'aquest article és una pregunta que us faig a tots, igual que el Sant Pare Francesc la va fer un dia, a la Plaça de Sant Pere del Vaticà, adreçada a tots els fidels allí reunits. Ell va dir: "qui se'n recorda de la data que el van batejar?" Pocs van aixecar les mans. Aleshores va dir-los: "Doncs, quan arribeu a casa, pregunteu als vostres pares quin dia us van batejar, perquè és el dia més important de la vostra vida." I és veritat: és el dia que som fets fills de Déu, molt més important que el dia que van veure per primer lloc la llum d'aquest món, o que el dia que us vau casar, o que el dia que ens van ordenar. Penseu-lo una mica... i pregunteu als vostres pares quin dia us van batejar.

Dilluns 9 vaig estar amb els delegats de Missions de les diòcesis amb seu a Catalunya que, presidits pel bisbe Enric Benavent, de Tortosa, estaven reunits a Loreto. Mireu aquí.

A les 10 del vespre, vaig fer, via internet, una exposició sobre el 8è manament, al web www.evangelizaciondigital.org, que porta a terme xerrades formatives sobre el Youcat. Cada setmana hi ha alguna cosa.

Dimarts 10, vaig anar a confessar a Sant Antoni, com de costum.

Dimecres 11, festa de la Mare de Déu de Lourdes, feia 71 anys que em van batejar. Vaig estar al santuari de la Mare de Déu de la Serra, de Montblanc, amb els joves que fan formació al Seminari Laical Diocesà.

Dijous 12 vaig saludar uns seminaristes de Pittsburgh que, de pas per Tarragona i acompanyats per Mn. Josep Queraltó, van venir a saludar-me. Van venir per visitar la tomba del primer bisbe d'aquesta ciutat d'Estats Units, Mons. Miquel Domènech i Veciana, paül, fill de Reus, i enterrat en una de les Capelles del Claustre de la Catedral de Tarragona. Després van marxar cap a Poblet i des d'allí em van enviar aquesta foto:
A continuació vaig anar al Seminari Menor, on es desenvolupava la tanda diocesana d'exercicis espirituals per a mossèns. Vaig saludar-los, vaig celebrar-hi l'eucaristia i vaig dinar amb ells. Els predicava el P. Llorenç Puig, jesuïta. Moltes gràcies, P. Llorenç!
Aquí els teniu, amb els seminaristes menors, que es van afegir a la foto
A la tarda vaig tenir diverses visites.

Divendres 13 al matí vaig anar a Gratallops, per celebrar la missa exequial per l'Antonio Rosario, pare de Mn. Antonio Rosario, amb l'església parroquial plena d'amics i veïns, molts d'ells a peu dret. Una celebració molt emotiva, però plena de pau i d'esperança. Que reposi en la pau de Crist.

Aquesta inesperada celebració em va obligar a canviar tot el pla del dia i, acabada la missa a Gratallops, vaig marxar cap a Vallbona de les Monges, per continuar la visita pastoral: vaig visitar la Cooperativa l'Olivera i la Residència, on em van convidar a dinar. Després, reunió amb membres de la cooperativa i alguns fidels de la parròquia.
Bona part del personal de la Cooperativa són discapacitats
Una feina digna d'elogi
L'etiqueta de l'ampolla està signada per tots el qui han intervingut en la producció
Durant la reunió després de dinar
Una cosina meva, que hi treballa
Saludant altres professionals
Mn. Joan Costa i jo ens acomiadem del Carles, el director. Moltes gràcies, Carles!!!
Després d'aquesta estona tan bona a la Cooperativa, amb Mn. Joan Costa vaig visitar Montblanquet, petit com una engruna:
El Josep i la seva esposa ens van acompanyar en la visita al llogaret
Pujada a l'església
L'església, molt bonica
Això blanc és neu, encara en queda
L'antic forn públic
El punt de segellat de la Ruta del Císter
La sala polivalent
I de Montblanquet, a Llorens de Rocafort, on vaig visitar malalts i vaig celebrar la missa estacional:
Arribada a l'església parroquial
L'interior d'aquesta església, molt boniqueta
Saludant els fidels en arribar
Durant l'homilia
Després del fred que vam passar, xocolata calenta al casal!
Bé, no només hi havia xocolata...
Tots els participants. Gràcies a tots!!!
Finalment, des de Llorens, cap a Tarragona de tornada.

Dissabte 14, tocava recuperar el que no vam poder fer divendres: a Maldà, vam tornar a la Residència d'Avis, perquè el dia que hi vam anar vam haver de marxar a corre cuita per l'agreujament de l'estat de Mn. Antoni Bru.
Arribada a la Casa de la Vila - Residència d'Avis
Saludant el Lluís, el primer resident que vam trobar
Saludant la cuinera i l'auxiliar
Un resident una mica peculiar: el rei Carnestoltes
Saludant els altres residents
Amb una altra resident, una mica tímida
Des d'aquí vam anar a donar la comunió a més malalts.
A l'hora de dinar vam anar al monestir de Vallbona de les Monges:
Arribada al monestir, amb Mn. Joan Costa i Mn. Manel Borges
A punt de seure a taula, amb la Gna. Sara, l'hostatgera
A dinar!
Després de dinar vaig tenir entrevistes personals amb Mn. Manel Borges i la Rosa M. Sánchez. A continuació vaig anar a resar l'hora menor a l'església del monestir amb la comunitat cistercenca i vaig tenir una estona de trobada amb elles; després, a portar la comunió a un malalt. En tornar a la rectoria vaig reunir-me amb un grup de pares d'infants del cau:
I a continuació, a Belltall: visitar malalts i celebrar la missa estacional (quin fred!):
No exagero!
Saludar els feligresos al arribar
Vista de l'església
Amb el fred que feia, i aquí la teniu: la Sra. Ramona, 103 anys!!!
Durant la missa estacional (la Sra. Ramona en primera fila)
Amb la Carme, alcaldessa, que em va oferir el llibre d'honor per signar
Abans de marxar cap a Tarragona, també ens van convidar a prendre alguna cosa calenta, que es va agrair i molt!

Avui diumenge 15, he celebrat la missa a la Catedral, a la qual ha participat l'Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes, i durant la qual han fet promesa els nous membres admesos a entrar a formar part de l'Hospitalitat. Després hem anat a dinar tots junts:
Aquí els teniu, als nous membres, amb el Jordi,
president sortint i la nova presidenta, Roser.
Durant el dinar
Què us sembla? Fins aviat!!!