dijous, 29 de setembre de 2011

Una mica de tot

Com podeu veure, la meva feina és d'allò més variada. Dimecres passat, 21 de setembre, en tornar de Barcelona vaig anar a Reus, a l'ajuntament, on tenia lloc l'acte de lliurament dels Guardons de la Ciutat 2011, durant el qual, una de les mencions honorífiques va ser lliurada al nostre estimat Mn. Anton Roquer, el capellà del Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia de Reus. Per molts anys, mossèn! També es va distingir amb una menció honorífica, encara que a títol pòstum, en Carles Macaya, ànima dels Retaules Vivents de Nadal de Reus. Que al cel sigui. Tots dos reconeixements són ben merescuts.
Dijous 22 vaig ser entrevistat pel periodista Ignasi Miranda, que presenta l'espai "El primer cafè" a Ràdio Estel i, a continuació vaig rebre visites durant tot el dia.
I divendres 23, Santa Tecla gloriosa! A les 10 del matí una celebració de l'eucaristia en un lloc completament inusual: al claustre de la Catedral, ja que la nostra Seu Metropolitana continua inhabilitada per les obres de restauració. Tot i la incomoditat del lloc —es van aplegar més de mil persones— i la precarietat de la instal·lació va ser una missa molt solemne i lluïda, molt ben acompanyada per Cor i Orquestra dels Amics de la Catedral.

A la tarda, vam fer les vespres solemnes a la capella del Santíssim. I a continuació, una altra novetat, ens vam desplaçar fins al Pla de la Seu, a la Casa Balcells, des d'on va sortir la processó amb la relíquia del braç de la nostra patrona. Va ser una cosa inèdita però molt bonica, perquè ens va permetre contemplar tota la desfilada del seguici festiu, que en condicions normals sempre ens perdem per estar dintre de la Catedral, des dels balcons de la Casa Balcells.

Durant la multitudinària processó vaig gaudir molt amb les infants que hi havia i amb els malalts que, amb la seva cadira de rodes, no es volen perdre mai aquest esdeveniment. Per a mi és una gran joia veure tantes famílies amb els seus fills contemplant la processó. No deixem que es perdin les nostres tradicions i ajudeu els vostres fills a conèixer el que hi ha darrere d'aquestes festes perquè ho puguin entendre i estimar. Gràcies a tots els qui vau participar d'una o una altra manera en aquesta festa. Una foto, com no, gentilesa del nostre amic Josep Ferrer (foto Fer-vi):
Aquí em teniu, al carrer Cós del Bou, rodejat pel Capítol de la Catedral

Per acabar d'arrodonir el dia, amb moltes de les autoritats presents a la festa, vaig anar al sopar organitzat per l'empresa BASF a la Casa Canals, des d'on també vam poder gaudir del castell de focs final de festa que va ser molt bonic.

El dia 24, festa de la Mare de Déu de la Mercè, tinc per costum anar a dos llocs molt relacionats amb aquesta advocació tan bonica de la Mare de Déu: la residència d'avis de la Mercè i la presó de Tarragona. A tots dos llocs celebro l'eucaristia i, tot i ser tan diferents, tots dos llocs són per a mi entranyables. La residència ho és perquè les nostres persones grans, molts d'ells malalts, són un dels tresors —no heu llegit malament, són un tresor— més grans de la nostra Església i de la nostra societat. Ells sempre intenten fer una missa ben solemne i fins i tot ens acompanya sempre la Coral, que ho fa molt bé i als quals agraeixo ben sincerament la seva col·laboració. I la presó també ho és d'entranyable per a mi perquè em dóna l'oportunitat d'apropar-me a unes persones sovint rebutjades per la nostra societat i mancades d'afecte, que també són fills de Déu i els quals hem de saber reintegrar a la normalitat social un cop acomplertes les seves penes. Us puc assegurar que moltes vegades en són, de penes, en el sentit literal de la paraula.

A la tarda, continuant amb la visita pastoral a l'arxiprestat de l'Alt Camp, vaig estar a la parròquia de sant Joan Baptista de Valls, on vam tenir l'assemblea general de la parròquia amb la participació també dels consells parroquials de la Mare de Déu del Carme i de Sant Antoni Abat. Allà van explicar tot el que fan i com estan organitzats. Davant d'aquest desplegament no puc dir res més que "gràcies per tot el que feu, Déu us ho pagarà amb escreix". Una foto?
Detall de la reunió a la rectoria de Sant Joan de Valls
 Encara això no va ser tot: al vespre, no podia faltar, vaig anar a Reus, perquè la vetlla del 25 de setembre, que és la festa de la Mare de Déu de Misericòrdia, a dos quarts d'onze de la nit té lloc un dels rosaris de torxes més multitudinaris de la nostra arxidiòcesi. Us recomano que alguna vegada us hi atanseu: és espectacular l'assistència de fidels, moltes famílies amb els seus fills, que enmig d'un silenci colpidor escolten les meditacions de cada un dels misteris i resen amb unció aquest rosari, que transcorre al llarg de tot el Passeig Misericòrdia, des de la plaça de la Pastoreta fins al santuari, en la més absoluta foscor, només trencada per la feble llum, milers de vegades repetida, de les torxes dels fidels. Us penjo dues fotos, que no són massa bones:
Detalls del Rosari de Torxes de Misericòrdia de Reus
Diumenge 25, com no, a l'esplanada del santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia de Reus, vaig presidir la missa de la solemnitat, amb un nombrós grup de preveres concelebrants i tres diaques, tot un pontifical. Sempre és una missa multitudinària, a la qual també assisteixen les primeres autoritats de les nostres terres, a la qual sempre m'hi trobo molt a gust. Afortunadament el temps ens va acompanyar: va fer un dia radiant, fins i tot amb molta calor. Normalment, després de la missa sempre comparteixo el dinar amb els mossens de Reus, que sempre em conviden. Aquesta vegada però, no els vaig poder complaure perquè a primera hora de la tarda ja m'esperaven a Cabra del Camp.

Efectivament, aquesta va ser la segona etapa de la visita pastoral a l'arxiprestat de l'Alt Camp: a l'església parroquial Santa Maria de Cabra del Camp vaig celebrar la missa estacional de la visita pastoral, molt ben acompanyada per la coral, que al final de la celebració, abans de venerar el Sant Crist, tant estimat en aquest poble, ens va oferir un petit concert.
La Coral en acció
Venerant el Sant Crist
Després de saludar tothom, acompanyat per Mn. Josep Maria Font, el rector, vaig anar a un poblet veí, realment bonic i amb una vista magnífica de tot el Camp de Tarragona: Figuerola del Camp. Us recomano que el visiteu, així com els quatre museus dels quals pot presumir aquest poble de tres-cents cinquanta veïns. A la seva molt bonica església parroquial, dedicada a Sant Jaume, vaig celebrar també la missa estacional i vaig saludar tots els fidels que s'hi van atansar, després de venerar la Mare de Déu de l'Esperança.
La infinita curiositat dels escolans...
Durant la veneració de la Mare de Déu de l'Esperança
Dilluns 26, després dels despatxos habituals amb els meus col·laboradors, vaig anar a la rectoria de la parròquia de Sant Joan Baptista de Valls, per presidir la reunió mensual dels mossens de tot l'arxiprestat.
Aquí teniu els mossens de l'arxiprestat (només mancaven dos)
Vam estar parlant una bona estona de la romeria arxiprestal a Montserrat i, com no, de la visita pastoral que estic fent. Va ser una reunió molt agradable i aprofito per agrair als meus mossens tot el que estan fent perquè aquesta visita pastoral doni els fruits que n'esperem. Per finalitzar vam anar a dinar tots plegats.

A la tarda, ben aviat ja ens esperaven al Pla de Santa Maria. Vam visitar l'ajuntament (gràcies al Sr. Alcalde, a la Maria Teresa i la Lourdes per la seva acollida tan familiar i afectuosa), la llar d'infants i vaig celebrar l'eucaristia a la residència d'avis "La Marquesa". Per mi va ser un dels moments més emotius del dia: poder compartir una estona amb aquestes persones que sovint estan malaltes i també, perquè no dir-ho, una mica soles i tristes. Gràcies a la Neus, la directora, al personal auxiliar i als professionals que hi treballen per les facilitats que ens vau donar i també als voluntaris que visiten els avis. Poder-los-hi portar el Consol de l'Església i compartir amb ells una estona és una de les coses que més m'agraden. En acabar, a la sala parroquial vaig rebre les visites dels grups que treballen a la parròquia: Vida Creixent, Catesplai, catequesi i Consell parroquial. A tots moltes gràcies per la seva dedicació i el seu lliurament generós a la parròquia. Després de revisar els llibres parroquials vaig tornar cap a casa. Us penjo alguna foto:
A la Llar d'infants del Pla, amb l'alcalde, les regidores i la directora del centre
A la residència d'avis, amb la directora, gaudint d'un senzill refrigeri amb els residents
Al dia següent, dimarts, Consell episcopal, amb nous nomenaments (podeu consultar-los aquí), confessar a Sant Antoni de Pàdua, rebre visites i ... una mica de tot! Fins aviat.

dissabte, 24 de setembre de 2011

«Als Quatre Vents», ELS ULLS DE LA MARE DE DÉU

En diàleg amb uns joves, un ancià els va reptar un dia: «Oi que no sabeu com són els ulls de la Mare de Déu?» Els nois van quedar desconcertats, però el seu interlocutor va prosseguir: És molt fàcil, ho diem quan li resem la salve: «Gireu envers nosaltres aquests ulls vostres tan misericordiosos.» Volia ressaltar una qualitat de la Verge, la seva misericòrdia, que ens acull sempre en la seva bondat, i més quan tornem al seu Fill després d’haver-nos-en apartat.

dijous, 22 de setembre de 2011

Espineta i cargolina

Els qui no són de Tarragona deuran dir: què és això d'"espineta i cargolina"? Molt senzill, és un menjar molt humil però molt típic d'aquesta ciutat que ens indica que s'acosta la Festa Major de Tarragona: Santa Tecla. Només cal fer un tomb pels carrers per contemplar l'ambient festiu que n'hi ha i sentir com repiquen les campanes de la Catedral.
En aquest ambient pre-festiu, dilluns passat vaig tenir jornada de formació permanent de preveres i diaques a la Casa Diocesana d'Exercicis de la Selva del Camp. Va ser molt especial perquè, a més, coincidia amb el seté aniversari de la meva ordenació episcopal i presa de possessió de l'arxidiòcesi. Sé que molts fidels i amics van trucar per felicitar-me; no puc parlar amb tots personalment per donar-vos les gràcies, però ho faig des d'aquesta finestra oberta al món que és el blog. Gràcies també a tots els qui m'heu encomanat en les vostres pregàries. Tant de bo que el Senyor em concedeixi ser el veritable pare i pastor que aquesta diòcesi necessita.

A la tarda em va venir a visitar l'equip directiu del col·legi de les Dominiques, que estan preparant una gran festa, commemorativa dels 325 anys de presència a Tarragona. Serà una oportunitat molt bonica per donar gràcies a Déu pel carisma de Sant Domènec i per la presència de les seves filles entre nosaltres.

Al vespre, al Seminari, es va inaugurar l'exposició “Tecla, deixebla de Pau, santa d’Orient i d’Occident. Imatges i goigs” i va tenir lloc a la capella major la presentació del llibre “Els goigs de santa Tecla protomàrtir, titular de la Seu Metropolitana i Primada de Tarragona i patrona de la ciutat”, obra de Mn. Joan Roig. Va ser un acte molt reeixit, que va omplir la capella de gom a gom i, al final del qual vam poder gaudir de la magnífica interpretació del Cor dels Amics de la Catedral, que ens van oferir dues peces de la litúrgia de Santa Tecla. Gràcies als Gogistes Tarragonins i a l'Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós (INSAF), que van organitzar l'acte; gràcies al nostre savi, Mn. Joan Roig, per l'extraordinària feina feta. Gràcies a Mn. Miquel Barbarà i a tots els membres del Cor dels Amics de la Catedral. I gràcies a les autoritats, institucions i amics que us vau fer presents. Us penjo algunes fotos de l'acte, gentilesa de l'amic Josep Ferrer (Foto Fer-vi):
Vista general de la capella
Vista des de darrere de la presidència
El nostre savi, Mn. Joan Roig Montserrat
Aquí em teniu, assegut amb els cantaires i amb Mn. Miquel Barbarà, director del Cor
Dimarts dia 20 vam tenir una nova reunió del Consell episcopal, com cada dimarts si no hi ha res especial, i a la tarda vaig baixar a sant Antoni de Pàdua, com faig habitualment els dimarts durant el curs. Però al matí vaig tenir una visita il·lustre: el nou Comandant Naval de Tarragona, José Carlos Martínez Losada va venir per tal de fer la visita protocol·laria de presentació. Em va fer obsequi d'un llibre molt interessant editat per una de les associacions de Setmana Santa més importants de Cartagena, i ens vam fer unes fotos, alguna de les quals us penjo a continuació:
Al vestíbul del primer pis
Llegint la dedicatòria del llibre amb què em va obsequiar
Finalment, el dimecres m'han entrevistat per telèfon per al Diari de Tarragona sobre les festes de Santa Tecla i, a més tenir els despatxos habituals amb els meus col·laboradors, he marxat a Barcelona per tal de presidir la reunió mensual del Secretariat Interdiocesà d'Ensenyament de la Religió Catòlica (SIERC) que és l'òrgan que agrupa els delegats diocesans d'Ensenyament de totes les diòcesis catalanes i forma part de l'estructura de la Conferència Episcopal Tarraconense.

Demà, si puc, us explicaré més coses. Molt bona festa de Santa Tecla!

dimarts, 20 de setembre de 2011

A tota màquina!

Ja ho veieu: només tornar de Polònia, només baixar de l'avió i ja em trobo al meu secretari que m'esperava amb la llibreta plena de qüestions pendents. De manera que, mans a l'obra! Dissabte 17 vaig rebre alguna visita i vaig tenir la reunió de la permanent del Consell Diocesà de Pastoral. Aquesta trobada serveix per a preparar l'ordre del dia de la propera reunió que tindrem del Consell, el dissabte 15 d'octubre. A continuació ja tenia hora concertada per participar a la 7a edició de la Marató de la Sang, que cada any organitza el Banc de Sang i Teixits de Catalunya. Crec que és una iniciativa molt maca i amb la qual hauríem de col·laborar tots els qui estem en condicions de poder donar sang. Aquest any volien sobrepassar la barrera de les 1000 donacions i ho hem aconseguit. Gràcies a tots els qui heu participat.

Sense descansar, vaig anar a Reus, a la parròquia de Sant Joan Baptista, que està de festa: celebren el centenari de l'erecció de la parròquia i, a més, commemoràvem els 75 anys de la mort del que aleshores era el rector de la parròquia, Mn. Jocund Bonet, víctima de la persecució religiosa dels anys 1936-1939. Va ser una celebració molt maca, amb el temple ple de gom a gom, i al final de la qual ens vam adreçar fins al lloc on descansen les restes de Mn. Jocund i vam fer-hi una pregària. Gràcies als músics i al cor de joves que van animar la celebració. Unes fotos?
Durant la celebració de l'eucaristia
Acte d'inauguració de "l'Atri de Mn. Jocund"
La segona foto correspon a l'acte que va tenir lloc en acabar la missa: vam inaugurar i beneir un espai que s'ha guanyat per a la parròquia —i per a la ciutat— batejat amb el nom d'Atri de Mn. Jocund Bonet, gràcies a les gestions del Rector, Mn. Pere Dalmau. A l'acte va participar també el Sr. Alcalde de Reus amb un grup de regidors. Gràcies a tots els qui ho heu fet possible!

A la tarda, immediatament després de dinar, vaig anar fins a la Morera de Montsant, a la parròquia de la Nativitat de Santa Maria, per tal de donar possessió de la mateixa al nou rector, Mn. Miquel Castillejo Brull, al qual vaig ordenar de prevere el proppassat 5 de juny. Va ser una celebració veritablement familiar —érem només unes 30 persones— però molt bonica i emotiva. Us penjo tres fotos:
Mn. Miquel en el moment de signar l'acta de presa de possessió
Aquí, amb els qui van signar com a testimonis. Sembla que el renyi!
Amb els familiars de Mn. Miquel, que el van acompanyar en aquesta celebració
Per últim, diumenge al matí vaig anar a Sant Magí de la Brufaganya, a l'aplec que havia organitzat la Confraria de Sant Magí de Barcelona. Molta gent, molts vehicles i molta emoció per als devots del nostre sant màrtir. Només arribar em vaig adreçar a la capella de les fonts, on s'havia de beneir el nou relleu del sant que s'ha col·locat en lloc de l'antic, molt malmés. A continuació, al santuari, vaig presidir l'eucaristia amb l'església plena de gom a gom, molt emotiva i molt ben acompanyada per l'organista i el cantor que dirigia l'assemblea (gràcies!). El meu agraïment també a tots els que es cuiden del santuari i d'anar-lo millorant de mica en mica. Espero que aviat m'enviaran alguna foto i us la podré penjar.
A la tarda, a l'església parroquial de la Mare de Déu del Lledó de Valls, hem inaugurat la Visita Pastoral a l'arxiprestat de l'Alt Camp. Ha començat amb unes Vespres solemnes i amb una trobada a la sala parroquial amb els membres dels consells parroquials i arxiprestal. Alguna foto:
Durant les Vespres solemnes a la parròquia del Lledó (Valls)
Durant la trobada dels consells parroquials i arxiprestal
Vista general de la sala Claret, on va tenir lloc la trobada
La Visita Pastoral és la visita que el pare i pastor fa a les parròquies d'un arxiprestat per tal de trobar-se amb els seus mossens i feligresos, poder parlar amb ells, animar-los, enfortir-los en la fe i, per què no, aprendre també d'ells. No és una inspecció, és una ocasió de poder conèixer de primera mà la situació de les parròquies i poder trobar-me amb moltes persones amb les que, si no fos d'aquesta manera, no podria tenir contacte, com poden ser els malalts i les persones grans. Gràcies a tots els mossens i a tots els fidels per l'acolliment que m'heu dispensat!
Com que la visita s'acaba el 29 de gener de 2012 tindré molt de temps per explicar-vos coses. Fins aviat!

diumenge, 18 de setembre de 2011

Quatre dies al país de Joan Pau II

Us escric aquestes ratlles just en tornar d'un viatge de quatre dies a Polònia. Volia anar a donar les gràcies al bisbe de Drohicziyn, Mons. Antoni Dydycz, caputxí, pel do de tenir a Tarragona dos preveres de la seva diòcesi, Mn. Adam Safianczuk i Mn. Wlodzimierz Soszynski. Us poso una foto amb el bisbe, que s'ha portat esplèndidament:
Amb Mons. Antoni Dydycz. En segon terme, Mn. Adam i Mn. Wlodzimierz
Han estat quatre dies molt intensos. El dilluns a la tarda, com ja us vaig explicar, vaig viatjar amb els dos mossens des de Barcelona cap a Varsòvia. A l'aeroport de Varsòvia ens esperava el Rector del Seminari per portar-nos a la residència del bisbe, on hi ha la Cúria diocesana, i al costat del Seminari, a cent metres de la Catedral. Més fotos:
A la cripta de la Catedral amb el Vicari General i el Rector del Seminari
A la Catedral amb el Vicari General, el Rector del Seminari i Mn. Adam
El primer dia, dimarts, al matí em varen ensenyar la Cúria i el Seminari. Aquest any entren 15 nous seminaristes, de manera que en total en tindran 40. També vaig compartir una estona amb ells.
A la tarda em varen acompanyar per tal de visitar un parell de parròquies i vàrem arribar fins a la frontera amb Bielorrússia, a la selva de Bielowiesa, on vam veure els únics bisons que queden a Europa i un museu que n'està dedicat. Fotos:
Aquí el teniu: mireu què tranquil que està
Una imatge del museu dedicat als bisons
El dimecres vaig concelebrar amb el Sr. Bisbe en la trobada anual de joves de tota la diòcesi. Al matí vaig estar amb un bon grup d'ells en una església:
Durant la trobada matinal amb els joves
Per la tarda, en un lloc enmig del bosc, on els caputxins tenen una casa de convivències i celebren un via crucis molt famós, es van reunir més de 2500 joves de tots els instituts de la diòcesi per celebrar l'eucaristia. Jo havia preparat una homilia que Mn. Adam va traduir al polac i va llegir. Una foto:
Imatge de l'eucaristia durant la trobada de joves
La missa va ser retransmesa per un canal catòlic de televisió, l'audiència del qual s'estima en uns sis milions de telespectadors tots els dies. Us puc assegurar que va ser impactant i pensava quan podríem nosaltres fer quelcom semblant.
Durant la meva homilia
Una imatge de l'assemblea
Vista des de l'altar
Dijous al matí vaig anar a Czestochova, gairebé a 400 km de Drohiczyn. Va ser una visita molt esperada i desitjada i vaig tenir l'ocasió de pregar davant la Mare de Déu de Jasna Gora, la Verge Negra, a la qual el beat Joan Pau II tenia tantíssima devoció. Al vespre vaig tenir l'ocasió de donar-hi la benedicció en un acte que es fa tots els dies a les nou del vespre i que també es transmet per televisió. Una foto:
Durant la benedicció vespertina, davant la imatge de Maria de Jasna Gora
Finalment, divendres, a les 8 del matí, he presidit la celebració de l'eucaristia a l'altar de la capella de la Mare de Déu de Jasna Gora, tota ella cantada i en llatí. Produeix una gran emoció veure la pietat dels fidels i la quantitat de devots que visiten el santuari.
Durant la celebració de l'eucaristia
Al final de la celebració, durant la benedicció
I a la tarda, vam viatjar de nou a Varsòvia per tal de prendre l'avió cap a Barcelona i des d'aquí, en cotxe, cap a Tarragona.
A l'aeroport de Varsòvia, a punt d'embarcar
Han estat uns dies joiosos, plens de detalls per part del Sr. Bisbe i els preveres d'aquesta diocesi polonesa. Només tinc paraules d'agraïment per a tots ells i per als meus fidels acompanyants, Mn. Adam i Mn. Wlodzimierz i per a tots els qui han fet possible aquesta aventura.

dissabte, 17 de setembre de 2011

«Als Quatre Vents», L'ÈPOCA MÉS IMPORTANT DE LA VIDA

A l’inici del curs escolar és important recordar que els petits estan en l’etapa més important de les seves vides, no per ella mateixa, sinó per la manera com condiciona les altres. Com altres vegades, demano als pares que apuntin els seus fills a classes de religió, i si ja hi estan apuntats, que els preguntin i parlin sobre aquestes qüestions. És la millor garantia d’una formació completa, sense llacunes fins i tot culturals.

Noves activitats

Mica en mica em vaig posant al dia de totes les qüestions que eren pendents a la meva arribada, i van sorgint de noves. Cada dia rebo un munt de correus electrònics i un munt de cartes ... i també visites, que mai no manquen. A més tinc l'oportunitat de fer sortides. Per exemple, dijous passat, dia 8, em van convidar a presidir l'eucaristia de la festa major de Montblanc: la Mare de Déu de la Serra, celebració que va tenir lloc al seu santuari amb l'assistència de molts fidels que omplien el temple, de la Corporació Municipal i del seguici festiu que, un cop acabada la celebració, ens va acompanyar a tots en la tornada cap a l'Ajuntament, on va tenir lloc l'actuació —molt lluïda— de tots aquests grups. Va ser molt bonic, sobretot per la quantitat d'infants que hi participaven (drac infantil, capgrossos, etc.). Després de l'Ajuntament em van convidar a dinar amb tots els mossens.

Al dia següent, divendres 9, vaig estar a Verdú. Ja feia temps que el P. Lluís Magriñà, provincial dels Jesuites, em va venir a visitar i em va convidar a la festa de Sant Pere Claver, patró de la província tarraconense de la companyia de Jesús i festa a Verdú, el poble natal d'aquest sant tan estimat i venerat. La celebració de l'eucaristia va tenir lloc a l'església parroquial de Santa Maria —preciosa joia gòtica— i va ser una celebració molt bonica, concelebrada per gairebé tots els mossens de l'arxiprestat de Tàrrega —al qual pertany Verdú— i per un bon nombre de PP. Jesuites. També va estar molt ben acompanyada per la coral i l'orgue, als quals felicito ben sincerament. Al final de la celebració, portant la relíquia de Sant Pere Claver —l'esclau dels esclaus negres— ens vam adreçar en processó cap al santuari del sant, construït sobre la casa on va néixer; allà vam venerar la relíquia, vam veure també un DVD que s'ha realitzat sobre la seva vida i finalment els mossens vam anar tots junts a dinar. No tinc fotos per penjar, espero que m'arribi alguna.

Dissabte dia 10 vaig anar a Santa Coloma de Queralt, per tal de donar possessió de la parròquia al seu nou rector, Mn. Joan Francesc Amigó Bartra. Va ser una celebració molt emotiva, amb una església plena de gom a gom, amb la presència també del rector que surtia, Mn. Joan Maria Padrell, i amb una fenomenal actuació de l'Orfeó, que va acompanyar la missa. Al final de la celebració ens vam fer una foto però encara no l'he rebuda. Espero que vingui aviat!

Diumenge 11 de setembre vaig tenir sessió doble: al matí, ben aviat, vaig anar a Rocallaura: vaig visitar les Germanes de l'Associació Llum i Vida i a continuació, acompanyat pel rector, Mn. Pere Lluís Ramon Martori, vaig celebrar l'eucaristia dominical. Al final, amb Mn. Pere Lluís vam pujar al cambril a fer un petó a la Mare de Déu del Tallat. Aquí teniu una foto:
Amb Mn. Pere Lluís davant la venerada imatge de la Mare de Déu del Tallat
En acabar, a corre cuita, vaig anar al Vendrell, per donar possessió de la parròquia de Sant Salvador al nou rector, Mn. Joan Maria Padrell Benet. Va ser una missa solemníssima, amb molts mossens que van venir per a l'ocasió, amb moltíssims fidels que no es van voler perdre aquest esdeveniment i amb la coral i l'orgue en plena forma, amb una actuació magnífica. Tots el ingredients per a viure una d'aquelles celebracions que no s'obliden, que deixen petja. El final, molt emotiu, amb parlaments molt aplaudits de Mn. Josep Maria Barenys, que deixa el càrrec després de 40 anys de servei a la parròquia (gràcies, mossèn) i de Mn. Joan Maria Padrell, que ens va posar el nus a la gola en manifestar el seu agraiment als seus pares i familiars presents per haver-lo recolzat sempre en el seu camí cap al presbiterat. Què n'és d'important, la família! Després, tots els mossens i familiars del nou rector vam anar a dinar junts.

Finalment, dilluns 12 vaig rebre moltes visites i a la tarda, acompanyat per Mn. Adam Safianczuk i per Mn. Wlodzimierz Soszynski, vaig agafar l'avió cap a Varsòvia, per tal de visitar el bisbe de Drohiczyn i agrair-li personalment l'enviament d'aquests dos mossens tan eixerits i que tan bon servei fan i faran, n'estic segur. Quan pugui us faré una explicació i penjaré fotos del viatge a Polònia.

dimecres, 7 de setembre de 2011

De nou al peu del canó

Ja som aquí novament, amb les piles carregades, disposats a fer front a la feina acumulada damunt la taula i a la que hi vagi arribant.
Tot i que escric avui aquest comentari, em vaig incorporar el dia 1 de setembre, dia que va estar ple de visites de mossens, de despatxos amb els meus col·laboradors i de preparar els propers esdeveniments que ja estan aquí, a la cantonada.

Però també hi ha hagut lloc per la família: dissabte dia 3 vaig estar a Guissona, el meu poble, perquè una germana meva celebrava amb el seu espòs els cinquanta anys de matrimoni, les noces d'or. Va ser una celebració molt bonica i molt emotiva.
Diumenge dia 4 vaig començar a donar possessió de les respectives parròquies als nous rectors que vaig nomenar el passat mes de juny: al matí, a La Pobla de Montornès, va prendre possessió Mn. Wlodzimierz Soszynski de la parròquia de Santa Maria i, a la tarda, Mn. Jaume Gené va prendre possessió de la parròquia de Santa Margarida a la Riera de Gaià. Espero de tot cor que el Senyor els ajudi en aquesta nova etapa i que comptin amb el recolzament i l'estimació dels seus feligresos.

Dilluns dia 5 va ser un dia amb moltes visites, entre elles la del president del Port de Tarragona, Sr. Josep Andreu. Amb ell i amb el director de l'AHAT (Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona) vam signar un conveni de col·laboració que permetrà la digitalització del fons documental de la Catedral de Tarragona. Convenis d'aquests ja se n'han signat uns quants; penso que és una molt bona iniciativa per posar a l'abast de tothom un munt d'informació que d'una altra manera no es podria consultar o estaria només a l'abast dels especialistes i investigadors. Quan aquesta feina estarà acabada es podrà consultar des del web de l'AHAT. Us penjo una foto:
Una altra de les coses en què s'ha notat la represa de les activitats ha estat que, ahir dimarts, vam tenir novament (comencem un nou curs!) reunió del Consell Episcopal, amb el corresponent dinar, i després, per inaugurar també el curs, vaig baixar a l'església de sant Antoni de Pàdua de la Rambla Nova per tal d'administrar el sagrament de la Reconciliació. Us ho he de reconèixer: sóc un home afortunat. Com que m'agrada molt el que faig, disfruto molt amb les coses de cada dia. Tornar a la normalitat quotidiana ha estat per a mi una alegria, perquè d'aquesta manera torno a tenir l'oportunitat que em proporciona el blog d'adreçar-me a tots vosaltres i explicar-vos aquestes coses.

dissabte, 3 de setembre de 2011

«Als Quatre Vents», ELS ÚLTIMS VINT-I-CINC ANYS

És cert que la globalització i la vinguda massiva d’immigrants extracomunitaris poden posar en risc la pròpia identitat de Catalunya. Això no obstant, una recepció adequada, un acolliment gràcies al qual se sentin família nostra, amb els seus drets però també amb els seus deures, no ha de causar més preocupació. Aquesta presència comporta més coses positives que negatives, sense comptar, a més, amb el dret que té qualsevol ciutadà del món de buscar el sosteniment on pugui trobar-lo.