Doncs sí: a punt per marxar a Roma per tal de complir l'obligació que tots els bisbes tenim de presentar-nos periòdicament (en principi cada cinc anys) a prop dels apòstols (això literalment vol dir ad limina apostolorum), és a dir, a Roma, per tal de mantenir una entrevista amb el successor de Pere, així com davant de diverses instàncies vaticanes.
És com una mena de feedback, una visita de revisió, una oportunitat per compartir amb el Sant Pare inquietuds, esperances, projectes, dificultats... Una oportunitat per a rebre una paraula i la benedicció del Papa per a tota l'arxidiòcesi. És una oportunitat per anar a pregar a la tomba de Pere i de Pau, per visitar algun temple o algun altre lloc significatiu per als cristians (les catacumbes), etc.
Sembla ser que aquesta vegada no tindrem l'oportunitat de gaudir d'una entrevista personal amb el papa Francesc com sí la vaig tenir amb el beat Joan Pau II fa nou anys, poc abans de la seva mort. En qualsevol cas, us portaré a tots al meu cor i hi sereu tots presents en les meves pregàries, en les meves intencions i quan serem davant el Vicari de Crist. Però abans de marxar haig de complir la meva obligació amb vosaltres de posar-vos al corrent de les meves activitats més significatives, de manera que, mans a l'obra.
És com una mena de feedback, una visita de revisió, una oportunitat per compartir amb el Sant Pare inquietuds, esperances, projectes, dificultats... Una oportunitat per a rebre una paraula i la benedicció del Papa per a tota l'arxidiòcesi. És una oportunitat per anar a pregar a la tomba de Pere i de Pau, per visitar algun temple o algun altre lloc significatiu per als cristians (les catacumbes), etc.
Sembla ser que aquesta vegada no tindrem l'oportunitat de gaudir d'una entrevista personal amb el papa Francesc com sí la vaig tenir amb el beat Joan Pau II fa nou anys, poc abans de la seva mort. En qualsevol cas, us portaré a tots al meu cor i hi sereu tots presents en les meves pregàries, en les meves intencions i quan serem davant el Vicari de Crist. Però abans de marxar haig de complir la meva obligació amb vosaltres de posar-vos al corrent de les meves activitats més significatives, de manera que, mans a l'obra.
Dissabte 22 una altra mala notícia: ens va deixar Mn Francesc Esplugas, canonge de la Seu Metropolitana de Tarragona. Feia anys que la salut era una batalla que s'havia de guanyar cada dia i Déu li va regalar una llarga pròrroga, més enllà de les esperances que els metges li havien donat. Que el Senyor li concedeixi el premi merescut per tota la seva llarga vida al servei de l'Església i el repòs etern.
Diumenge 23 vaig fer una altra etapa de la visita pastoral a la parròquia de Sant Esteve de Vila-seca: vaig visitar el sanatori psiquiàtric de Villablanca, on cada any celebro la missa de la vigília de Nadal, on també vaig celebrar l'eucaristia per als residents, familiars i personal sanitari. El meu agraïment a la direcció del centre per les facilitats que sempre ens donen, així com al personal de servei, terapeutes i personal d'infermeria i a les Germanes de la Caritat de Santa Anna, que fan un servei molt maco amb aquestes persones, molt oblidades per tothom i que són, per damunt d'altres consideracions, persones, fills estimats de Déu i germans nostres.
En sortir de Villablanca vaig anar a l'estació de l'AVE per tal de recollir Mons. Victorio Oliver, bisbe emèrit d'Oriola-Alacant, que venia a predicar els exercicis espirituals per als preveres diocesans al Seminari Menor de Tarragona.
Dilluns 24 al matí vaig presidir, a la Catedral de Tarragona, la missa exequial per l'etern repòs de Mn. Esplugas, rodejat d'un bon grup de preveres i de fidels congregats per donar-li el seu darrer comiat.
Després vaig tenir un munt de visites.
Dimecres 26 va venir a veure'm l'equip directiu de les Carmelites de la Caritat Vedruna. De fons, els problemes de moltes congregacions religioses: la manca de vocacions i l'envelliment inexorable dels seus membres.
Al migdia va arribar a la casa de l'Arquebisbat el bisbe Enrique Benavent, de Tortosa, que venia per tal de participar a una entrevista per a un espai de la Cadena Cope (el Mirall de l'Església) acompanyat per Mn. Víctor, delegat diocesà de Mitjans de Comunicació a Tortosa. Els vaig convidar a tots a dinar a casa.
Dijous a la tarda vaig assistir a la presentació de dos llibres. En primer lloc, al saló d'actes de l'Escola Joan XXIII de Bonavista es va presentar el llibre Juan XXIII un campesino al Vaticano, de l'escriptor Fernando Sánchez-Costa, editat per Casals. Alguna foto?
 |
| Cartell anunciador de l'esdeveniment |
 |
| Aspecte del saló d'actes |
 |
| Taula de presidència (el segon per l'esquerra és l'autor del llibre) |
A continuació, a corre cuita, cap al saló d'actes del Col·legi d'Advocats i de Farmacèutics de Tarragona, on es presentava el llibre Què podem fer?, obra d'en Josep M. Jaumà, ons es descriuen els fets i treballs del missioner combonià basc Ángel Olaran al nord d'Etiòpia. Feu clic aquí per llegir més coses i veure moltes fotos de l'acte.
Divendres 28 vaig anar al Seminari Menor per tal de saludar els mossens que hi fan els exercicis espirituals: he parlat amb alguns d'ells, hem celebrat l'eucaristia, hem dinat junts i he tingut una estona de conversa amb ells.
 |
| Foto de família amb Mons. Victorio Oliver i tots els mossens |
 |
| Aquí em teniu amb Mons. Oliver i els nostres joves seminaristes menors |
Dissabte 1 de març (ja han volat dos mesos d'aquest 2014!!!) he predicat el recés de Quaresma als laics amb missió pastoral de l'arxidiòcesi. També hem celebrat l'eucaristia.
A la tarda he anat a visitar mossens malalts.
I finalment, avui diumenge, un cop preparada la maleta, em disposo a viatjar a Barcelona per agafar l'avió cap a Roma. Us prego que em tingueu present en les vostres pregàries. Si Déu vol, dissabte 8 de març, a darrera hora de la tarda, estaré de tornada. Fins aleshores, us encomano a la Mare de Déu. Fins aviat!
