Benvolguts, a mig camí de la setmana gran de festes del mes de setembre i amb les classes a punt de començar, us explico què he fet durant aquesta setmana.
Dilluns 7 al matí he rebut moltes visites i he despatxat amb els meus col·laboradors habituals i més propers. A les 12 del migdia la Conferència Episcopal Tarraconense ha fet pública una nota de premsa consensuada per tots els bisbes catalans de cara a les properes eleccions autonòmiques del 27 de setembre. Si la voleu llegir la teniu aquí.
A la tarda, a la capella major del Seminari de Tarragona, he celebrat l'eucaristia d'inici de curs dels professors de religió diocesans, hem tingut una petita reunió i ens hem fet una foto:
Aquí teniu la crònica.
Dimarts 8, solemnitat de la Nativitat de la Mare de Déu i patrona principal de la nostra arxidiòcesi, al matí he rebut més visites i a la tarda he anat a visitar unes ermitanes.
Dimarts 8, solemnitat de la Nativitat de la Mare de Déu i patrona principal de la nostra arxidiòcesi, al matí he rebut més visites i a la tarda he anat a visitar unes ermitanes.
Dimecres 9 més visites i més reunions. A migdia he anat a Barcelona i, a la tarda, he tingut més visites.
Dijous 10 he mantingut algunes entrevistes i reunions de treball. Una de les visites que he rebut ha estat la del Paco Zapater, exregidor de l'Ajuntament de Tarragona, que m'ha portat salutacions i un DVD d'un bon amic comú.
A l'hora de dinar he convidat a casa els preveres polonesos que treballen a la nostra arxidiòcesi i que ara ja són 5.
Divendres 11, era la Diada de Catalunya. He pogut estar amb molta gent i seguir els esdeveniments d'aquesta històrica jornada; he pregat també especialment perquè no n'hi hagués incidents de cap mena. En aquest dia sempre penso que vull ser el bisbe de tothom, i vaig recordar l'escrit que tots els bisbes de Catalunya vàrem firmar el passat dilluns.
Dissabte 12 he tingut una festa familiar molt grossa: el meu germà Manel ha fet els 50 anys de la seva professió solemne com a marista. Ens hem reunit tots els germans a Guissona i també molts dels nebots, renebots i cosins. En total érem uns 150. Hem celebrat la missa per a donar gràcies a Déu per aquests 50 anys i hem dinat junts.
Diumenge 13, a Montblanc, he donat possessió de la parròquia de Santa Maria la Major al nou plebà: Mn. Simó Gras, que s'acaba de llicenciar en Dret Canònic a Roma. No et mancarà feina, mossèn!
Finalment, al vespre a la Catedral, he assistit al magnífic concert Renaixement i Barroc a la Seu de Tarragona. Música dels segles XVI-XVIII, sobre els mestres de capella de la Catedral de Tarragona, organitzat per l'AHAT i l'Arxiu Capitular de la Catedral. Una bona mostra de la nostra història musical.
Fins aviat!
Dijous 10 he mantingut algunes entrevistes i reunions de treball. Una de les visites que he rebut ha estat la del Paco Zapater, exregidor de l'Ajuntament de Tarragona, que m'ha portat salutacions i un DVD d'un bon amic comú.
Divendres 11, era la Diada de Catalunya. He pogut estar amb molta gent i seguir els esdeveniments d'aquesta històrica jornada; he pregat també especialment perquè no n'hi hagués incidents de cap mena. En aquest dia sempre penso que vull ser el bisbe de tothom, i vaig recordar l'escrit que tots els bisbes de Catalunya vàrem firmar el passat dilluns.
Dissabte 12 he tingut una festa familiar molt grossa: el meu germà Manel ha fet els 50 anys de la seva professió solemne com a marista. Ens hem reunit tots els germans a Guissona i també molts dels nebots, renebots i cosins. En total érem uns 150. Hem celebrat la missa per a donar gràcies a Déu per aquests 50 anys i hem dinat junts.
 |
| Aquí teniu la foto de família |
Finalment, al vespre a la Catedral, he assistit al magnífic concert Renaixement i Barroc a la Seu de Tarragona. Música dels segles XVI-XVIII, sobre els mestres de capella de la Catedral de Tarragona, organitzat per l'AHAT i l'Arxiu Capitular de la Catedral. Una bona mostra de la nostra història musical.
 |
| Així lluïa la Catedral |
Segur que esteu al corrent de la tragèdia humanitària que està vivint Europa, tant pel que fa a l'arribada d'immigrants per la Mediterrània com pels refugiats que, des de l'Orient, arriben als països de l'Est d'Europa. No podem restar indiferents davant d'aquest rastre diari de mort i destrucció. En aquest sentit el Sant Pare Francesc ha donat el senyal d'alerta i demana la col·laboració de tothom. Per això us demano que llegiu aquestes línies i qui pugui es posi a la disposició del rector de la seva parròquia. Hem d'obrir el cor i potser les portes de casa fins i tot, i també de les nostres rectories buides que estiguin en condicions.
Fins aviat!
