Benvolguts, com ja us anunciava la setmana passada, hem encetat aquesta amb la commemoració dels fidels difunts, a la qual fem memòria de tots aquells que ja ens han deixat, coneguts i desconeguts, especialment els qui han mort enguany. Com que nosaltres no creiem en la reencarnació i el Senyor ens va dir que anava a preparar-nos estada, la nostra esperança (allò que esperem, i que esperem amb fe) és que ens tornarem a trobar a la Casa del Pare, no els hem perdut per sempre: la mort ens ha separat temporalment però ens retrobarem per no separar-nos mai més. Per això, des dels inicis del cristianisme, als llocs on enterrem els difunts se'ls diu 'cementiris', paraula que prové del llatí coemeterium, que vol dir dormitori. Els grecs (i en general els pagans) van anomenar aquests llocs 'necròpolis', que literalment vol dir ciutat dels morts. Veieu quina diferència tan gran hi ha? Qui dorm té l'esperança de desvetllar-se i això és el que nosaltres esperem. Per això els recordem, per això els honorem i per això oferim el sacrifici de l'eucaristia per ells... i per nosaltres.
Dilluns 2, commemoració dels fidels difunts, al matí vaig tenir visites. Al vespre vaig anar a la Catedral per celebrar la missa pels difunts. Tot i l'aiguat hi va haver molt fidels assistents.
Dimarts 3, Consell episcopal. Després del descans a migdia, vam anar a visitar les obres del nou centre parroquial de Santa Maria de Bonavista (feu clic aquí).
A la tarda, a confessar a Sant Antoni de Pàdua. Al vespre, al Seminari, vaig presidir la presentació del llibre Escrivá de Balaguer a Catalunya, 1913-1974, de l'editorial Publicacions de L'Abadia de Montserrat. Aquí teniu una petita crònica de l'acte i algunes fotos.
A la tarda, a confessar a Sant Antoni de Pàdua. Al vespre, al Seminari, vaig presidir la presentació del llibre Escrivá de Balaguer a Catalunya, 1913-1974, de l'editorial Publicacions de L'Abadia de Montserrat. Aquí teniu una petita crònica de l'acte i algunes fotos.
Dimecres 4, a l'Aula Magna del Campus Catalunya de la URV, vaig assistir a la jornada acadèmica organitzada amb motiu dels 10 anys de la presència de la comunitat terapèutica de dones de la Fundació Privada CECAS (Centre Català de Solidaritat) a Tarragona. CECAS és una institució que es dedica a la rehabilitació i reinserció de persones amb problemes de drogodependència. Aquí teniu la crònica i les fotos.
A la tarda, a l'Antiga Audiència, vaig assistir a una altra conferència organitzada amb motiu dels 50 anys de Càritas Diocesana que, per cert, ha estat guardonada per l'Ajuntament de Tarragona amb una distinció: el Diploma al Mèrit Cívic, que també ha estat atorgat a la Fundació Bonanit. La meva enhorabona a totes dues institucions.
Dijous 5 vaig anar a Tiana, on va començar la reunió 216 de la CET i m'hi vaig quedar fins l'endemà, divendres 6. Precisament el dia 6, a migdia, es va fer pública la notícia que el sant pare Francesc havia nomenat nou Arquebisbe de Barcelona Mons. Juan José Omella, que fins al moment de la seva elecció era bisbe de Calahorra i Logroño-La Calzada. Tot i que és natural de Cretas, comarca del Matarranya, a Terol, parla la nostra llengua perquè és de La Franja. Aquí teniu la notícia del seu nomenament i aquí el comunicat que vam fer públic a la CET amb aquest motiu.
Dissabte 7 he anat amb d'excursió amb els joves del Mas d'en Lluc.
Diumenge 8 he anat a confirmar a sant Joan Baptista de Tarragona. Aquí teniu la foto.
 |
| Els joves confirmats, els mossens i els catequistes |
 |
| Els nens de la Primera Comunió amb els seus catequistes |
Al vespre, a la Catedral, he presidit el rosari i la novena i, en acabar, la missa solemne en la festa de la Mare de Déu del Claustre. En acabar la missa hem fet la processó amb la imatge de la Mare de Déu per la Catedral i pel claustre i l'hem portada fins a la seva capella.
La setmana vinent més coses. Fins aviat!
