Benvolguts amics, un any més ja som a la Pasqua, després d'una Setmana Santa d'allò més mogut i variat. Us explico:
Dilluns Sant, a les 10.30, va tenir lloc a la Catedral la Missa Crismal. És una celebració molt emotiva perquè tots els sacerdots renovem en aquesta missa les nostres promeses sacerdotals i es consagren els Sants Olis. I també fem homenatge als preveres que han complert 25 i 50 anys de ministeri. Aquest any no n'hi havia cap que celebrés les seves noces d'argent sacerdotals i n'hi havia quatre que celebraven les d'or: Mn. Isidre Foguet, Mn. Joan Llort, Mn. Joan Curieses i Mn. Manuel Pascual. Després, al Centre Tarraconense "el Seminari" vam tenir la jornada sacerdotal, com cada any, amb una conferència i el dinar de germanor. Aquí teniu algunes fotos, algunes gentilesa del bon amic Josep Ferrer (Fer-vi) i altres del Santi Grimau (MCS):
|
Vista del presbiteri |
|
Seu presidencial amb els preveres que feien les noces d'or |
|
Aspecte de l'assemblea dels fidels |
|
Durant la pregària eucarística |
|
Preparació del Sant Crisma |
|
A la sagristia amb els preveres homenatjats (mancava Mn. Manuel Pascual |
Al vespre vaig presidir, com acostumo a fer cada any, el Via Crucis que organitzen la Confraria de Sant Magí Màrtir, l'Associació La Salle i la Confraria del Davallament, i que recorre els principals carrers de la Part Alta. No és tan multitudinari com el del Diumenge de Rams, però també és molt bonic i emotiu. La novetat d'aquest any ha estat que, degut a les obres en la Capella de Sant Magí del Portal del Carro, l'eucaristia prèvia es va haver de fer a la Capella del Col·legi de l'Ensenyança i d'allà mateix va sortir el Via Crucis. Aquí em teniu, en els moments previs a la sortida, amb els infants i els joves:
Dimarts vaig rebre visites, entre d'altres un grup del centre Mas Tabà (si no us enrecordeu, mireu aquest post), de Corbera de Llobregat, que es dedica a la rehabilitació de toxicòmans, amb els quals vaig dinar i els vaig acompanyar durant la seva visita a la ciutat.
Al vespre vaig participar a la processó que organitza la Germandat de Jesús Natzaré i que surt de la Rambla Vella, davant l'església parroquial de Sant Francesc d'Assís. Aquesta processó és molt concorreguda i transita també per bona part de la Part Alta i, com us deia, la Rambla Vella. Si m'arriben, us penjaré fotos.
Dimecres Sant vaig rebre moltes visites i van començar les pluges, tant que van fer perillar la processó del Dolor. Tot i l'amenaça de les precipitacions, vaig baixar a la parròquia de Sant Joan Baptista i vam fer el Rosari de Dolors, que sempre és molt emotiu. Acabat, vam esperar una bona estona fins que finalment, es va decidir que la processó surtiria, tot i que una mica més tard i amb el recorregut una mica escurçat. Tot i això hi havia molta gent pels carrers i la processó va ser molt lluïda.
Dijous Sant, tot i que la casa de l'Arquebisbat era tancada per festa laboral, vaig rebre visites i vaig aprofitar una bona estona per treballar tranquil·lament a casa, cosa que no puc fer sovint perquè el meu secretari no em deixa ni un minut. El plat fort d'aquest dia va ser la solemne eucaristia de la Cena del Senyor, que vam celebrar al vespre a la Catedral, gairebé plena, i que va ser molt emotiva, gràcies també als bons oficis del Cor i Orquestra dels Amics de la Catedral i al Jordi Vergés, l'organista (gràcies a tots!). En acabar la celebració vam portar el Santíssim en processó fins a la capella de la reserva i vam convidar els fidels a romandre una estona en adoració i pregària.
Divendres Sant és sempre un dia terrible: a les 6.00 del matí, a la Catedral, el ja tradicional i molt concorregut Sermó de la Bufetada. Cap a dos quarts de set, tot acabant el sermó, arriben els congregants amb el Sant Crist de la Sang en processó. Entren a la Catedral i, un cop disposats, tots ens hi afegim i comença uns dels Via Crucis més emotius de la Setmana Santa. Encara envoltat de tenebres, tot i que ja s'albiren les primeres llums del dia, va recorrent els carrers de la Part Alta fins a la Plaça del Rei, on acaba cap a un quart de nou del matí. Us penjo algunes fotos, precioses, que m'ha fet arribar el bon amic Pep Escoda:
|
El Sant Crist de la Sang davant la capella de l'Ensenyança |
|
A la Baixada de la Guitarra, amb les primeres llums del dia al fons |
A continuació, a les 9 del matí, estava a Valls per presidir un altre Via Crucis amb el Sant Crist, molt concorregut també i molt emotiu, des de l'església de la Mare de Déu del Lledó fins a l'església arxiprestal de sant Joan Baptista. Quan estàvem per la vuitena estació ha començat a ploure i hem hagut de fer pas lleuger fins a l'església de Sant Joan on, al seu aixopluc, hem acabat de fer les estacions que mancaven. Vaig tornar a Tarragona que eren pràcticament les onze del matí. A les 12.00 del migdia, Ofici solemne de la Passió del Senyor a la Catedral. És una de les celebracions més emotives i colpidores de l'any litúrgic i ens van acompanyar molts fidels a la Catedral.
Acabada aquesta celebració, pràcticament sense descans, vaig marxar cap a Reus, per presidir la processó de retorn del Sant Crist de la Puríssima Sang des de la Prioral fins a la seva església, on té lloc també el popularíssim acte de Les Tres Gràcies. És una de les processons més multitudinàries, sobretot a la plaça de la Puríssima Sang, que sempre està de gom a gom de fidels. I com no, també la pluja va voler ser protagonista: quan només mancaven 300 metres per arribar va començar a ploure, però aquesta vegada no vam fer pas lleuger, vam seguir endavant, aturada a la porta de l'església inclosa.
A la tarda, a la casa de l'Arquebisbat, des del balcó principal, vaig seguir la processó del Sant Enterrament, fins que cap a les onze de la nit em vaig incorporar a la presidència de la processó per tal d'acompanyar-la fins a la seva conclusió. Unes fotos?
|
Presenciant les maniobres dels "Armats" |
|
Moment d'incorporar-me a la processó |
Dissabte Sant va ser un dia força més tranquil: a les 10 del matí vaig baixar a la Catedral per presidir la l'Ofici de Lectures i els Laudes.
A la tarda, a les sis, vaig presidir el rés de les Vespres i una mica més tard, va arribar la processó de la Mare de Déu de la Soledat a la Catedral, que ja estava gairebé de gom a gom. Vam fer el rés de la Coroneta i, després de venerar la imatge i besar la medalla, novament en processó, vaig acompanyar-la fins a la seva recollida, a la Capella de Natzaret.
I finalment, a dos quarts d'onze de la nit, la celebració més important de tot l'any litúrgic, la més solemne i la que justifica, dóna força i sentit a tota la resta de l'any per als cristians: la Vetlla Pasqual. Vaig tenir també el goig de batejar un infant, el Iago, i una noia de vint anys, la Yoselin, que va rebre també la Confirmació i l'Eucaristia per primera vegada. A més, com a novetat i curiositat, vam tenir una comunitat neocatecumenal que, després de 25 anys, ha acabat el seu itinerari i han fet la solemne renovació de les promeses baptismals. De tot això, aquí us penjo algun testimoni gràfic:
|
Amb la Yoselin, els seus padrins i amics |
|
Amb els pares i padrins de Iago |
|
Amb els membres de la I Comunitat Neocatecumenal de Sant Sebastià de La Canonja |
Per últim, ahir Diumenge de Pasqua, he celebrat l'Eucaristia del dia de Pasqua a la Catedral; després he anat a dinar a la Residència Sacerdotal i els he portat la mona de Pasqua.
Us desitjo a tots una molt Bona i Santa Pasqua! Fins aviat!