Aquesta ha estat una setmana ben carregada d'esdeveniments. Dimarts, el mateix ritme de sempre: Consell Episcopal, aquesta vegada amb la reunió de la permanent del Consell del Presbiteri, anar a sant Antoni de Pàdua... Però al vespre hi va haver una novetat: vaig anar al Seminari Menor (plantes superiors del Centre Cultural Tarraconense "el Seminari") on hi estaven reunits els delegats de missions de la major part de les diòcesis catalanes amb el bisbe Joan Piris, que és el bisbe encarregat per la CET d'aquestes qüestions. Vaig compartir amb ells una estona i, a continuació, vaig celebrar amb Mons. Piris l'eucaristia a la capella del Seminari Menor. En acabar vaig compartir el sopar amb ells. Una parell de fotos:
 |
| Una vista dels participants, amb el bisbe de Lleida, Mons. Joan Piris |
 |
| L'altre cantó de la taula |
Dimecres vaig tenir moltes visites, entre d'altres el nou Equip Directiu de la JOC de Catalunya i les Illes, encapçalat pel seu consiliari, Mn. Joan Ramon Marín.
I dijous i divendres em vaig escapar. Sí, me'n vaig anar ben aviat cap a Lourdes (amb la neu que pel camí hi ha...!) perquè allà hi havia una trobada europea de la Comunitat del Cenacle. És una associació que fa vint i cinc anys que va néixer i que es dedica a la rehabilitació de toxicòmans per mitjà, sobretot, de la pregària. El seu estil de vida és treball i pregària i no tenen recursos propis, viuen de la providència. Ha estat una experiència impressionant. El dijous en arribar a Lourdes vaig celebrar l'eucaristia per a una seixantena de noies i al dia següent, per uns 160 nois. Estan escampats per tota Europa i també per Amèrica. A Catalunya tenen una comunitat a Terrassa. Us penjo dues fotos:
 |
| Un moment de l'eucaristia |
 |
| Foto de família, després de la celebració |
El divendres mateix, en tornar de Lourdes, vaig celebrar l'eucaristia d'inici de campanya de Mans Unides a l'església de Sant Agustí de Tarragona. Aquest any la campanya de Mans Unides fa referència sobretot al tema de la salut com un dret de tots. Espero que tots us hi apunteu a col·laborar!
Dissabte al matí, festivitat de la Mare de Déu de Lourdes, vaig anar a Reus, a la parròquia de la Puríssima Sang, on s'hi va celebrar l'eucaristia final de la novena del Centenari de l'Arxiconfraria de la Mare de Déu de Lourdes. L'església estava plena de gom a gom i vam encomanar-hi tots els qui, en aquests cent anys, han passat a la Casa del Pare.
Abans, però, la providència va fer que passés un moment per l'hospital de Sant Joan de Reus, on hi era ingressat Mn. Antoni Virgili. Vaig estar amb ell una estona: estava molt dèbil, el seu cor ja no podia més, però amb un fil de veu em digué que tenia moltes ganes de trobar-se amb el Pare del Cel i que estava molt tranquil i confiat. Els metges ja havien dit que no podien fer res més per ell, però quan vaig marxar vaig sortir reconfortat per l'exemple d'aquest home bo, un sant baró. El seu cor es va aturar finalment cap a les nou del vespre i carregat de pau, de bones obres i de l'estima de tots els qui l'hem conegut va emprendre el seu últim viatge. Mn. Antoni, intercedeix per nosaltres! Que reposi en la pau de Crist.
Avui dilluns a les 10.30 celebrarem l'eucaristia exequial a la capella del Santíssim Sagrament de la Catedral.
Tornem al relat del cap de setmana: ahir diumenge vaig anar al matí a Bellvei, per tal d'administrar el sagrament de la Confirmació a un grup d'onze joves i, a continuació, a Banyeres del Penedès, on celebraven la festa de la titular de la parròquia, sant Eulàlia. Aquí també vaig administrar la Confirmació, aquesta vegada a un grup de vint joves. Us penjo unes fotos:
 |
| Aqui teniu els joves de Bellvei amb els escolans |
 |
| I aquí els joves de Banyeres del Penedès |
A la tarda vaig anar a Guimerà. Fa cinquanta anys va morir el que era rector d'aquesta parròquia: Mn. Francesc Xavier Camí, precisament un 12 de febrer, de l'any 1962. Molt estimat pels seus convilatans, van voler que el seu cos fos traslladat a l'església parroquial, lloc on les seves despulles reposen actualment. Una celebració molt emotiva i solemne, molt ben acompanyada per la coral i per l'organista, amb l'església plena i deu concelebrants. En acabar la celebració la coral ens ha ofert un molt bonic concert. I per acabar, un petit piscolabis per a tots els presents. A fora, no ho semblava pas, 3 graus de temperatura. Fred? No gens! Abrigueu-vos i que passeu uns molt bons dies! Fins aviat.
