Pàgines

dilluns, 4 d’agost del 2014

Segona quinzena i darrer article

Benvolguts, a punt de començar a gaudir d'uns dies de descans que em permetran resar molt, meditar i estudiar algunes qüestions i temes que em preocupen especialment us deixo el darrer recull de les meves anades i tornades. Mans a l'obra, doncs!

Divendres 18 de juliol vaig rebre un munt de visites i, a la tarda, vaig continuar predicant els exercicis espirituals als nostres laics amb missió pastoral.

Dissabte 19 vaig acabar els exercicis als laics amb missió pastoral i a la tarda, a La Secuita, vaig participar al sopar festiu dels voluntaris de l'Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes.

Diumenge 20 vaig anar a confirmar a dos pobles molt macos: La Masó i La Riba. Aquí teniu el testimoni de les dues celebracions.
A la Masó, amb els joves...
... i també amb els padrins
I a La Riba, amb els joves i l'escolà...
... i els padrins
Finalment, Mn. Ignasi, el rector de les dues parròquies, em va convidar a dinar amb tots els mossèns.

La setmana següent va ser estar tota plena de visites. Com a coses més significatives us indico les següents:

Dilluns 21, a la Casa Sant Josep de Tarragona, vaig assistir a la visita que la consellera de Benestar Social i Família, Sra. Neus Munté, va realitzar al centre (clic aquí). També aquell mateix dia, al Port de Tarragona, vaig assistir a la inauguració d'una exposició a càrrec del conseller d'Empresa i Ocupació, Sr. Felip Puig (clic aquí).

Dimarts 22 vam celebrar la darrera reunió del Consell Episcopal del curs.

Dimecres 23 vaig anar a Barcelona, on havia estat convidat a visitar les instal·lacions del Banc de Sang i Teixits de Catalunya. El meu agraïment més sincer a tot el personal del centre per l'acolliment i l'atenció amb què em van tractar, especialment als Drs. Enric Argelagués i Enric Contreras. També a l'Otília Ragull i a Núria Vilanova Cabayol, cosina del nostre estimat Mn. Josep Cabayol, i a tots els que durant la meva visita es van desfer en atencions i explicacions de tots els processos que s'hi realitzen, i que no us podeu ni arribar a imaginar. Només quan hom visita un centre d'aquestes característiques es pot fer una lleu idea del grau de sofisticació i de tecnificació dels processos associats al tema de la sang, des de la seva recepció, manipulació i emmagatzematge fins la seva distribució a tota Catalunya, i sobretot, de la importància capitalíssima que té el fet de la donació de sang, de teixits i de cordó umbilical. Penseu que aquest centre salva vides arreu de tot el món, perquè és una de les principals institucions d'aquestes característiques a nivell mundial. Ens hem de felicitar i d'estar orgullosos, però això ens obliga a tots a ser solidaris i ens hem de fer donants, per tu i per mi, mai no se sap quan es pot necessitar una transfusió o un trasplantament. Aquí us deixo unes quantes fotos de la visita.
Els Drs. Contreras i Argelagués, amb l'Otília Ragull
Amb la Núria Vilanova Cabayol
Durant l'acollida a la Gerència del centre
Primers passos del procés: separació dels components
Explicació del procés i dels components obtinguts
Aquí amb la directora d'aquest laboratori, la Maria Rosa
Final del procés: classificació i preparació per emmagatzemar
La Mercè, directora del departament d'emmagatzematge amb una bossa de plasma
Aquí ho veieu quiet, però en la realitat tot això es mou contínuament
A la unitat de preparació de comandes, pas previ a la distribució
Al magatzem de cordó umbilical (congelació)
189,9º C sota cero. Poca broma!
Un xampinyó: contenidor amb una mostra de
cordó preparada per viatjar i salvar una vida
Finalment, amb els caps dels laboratoris on s'analitzen
totes les mostres de donants que arriben al centre
Dijous 24 vaig anar d'excursió amb els joves de la Comunitat del Cenacle de Mas d'en Lluc. En tornar a la casa vam celebrar l'eucaristia.

Al vespre vaig anar al centre educatiu Camp Joliu de l'Arboç del Penedès.

Divendres 25 era el dia del meu sant patró i vam fer la pregària de l'hora menor a la capella de Palau; després vam compartir un pica pica i em van felicitar tots els treballadors i voluntaris de la casa.

A la tarda, vaig anar a Loreto: allí vaig celebrar l'eucaristia amb els Amics del Camí de Sant Jaume i vaig sopar amb ells.

Dissabte 26 va arribar la "marabunta": els meus nebots i renebots, en total prop d'uns 85 (no hi eren tots!), que anualment es reuneixen per fer com unes colònies d'estiu i que enguany s'ha fet aquí, a Tarragona. Durant aquests dies hem fet excursions i hem visitat la ciutat. El diumenge vaig celebrar amb ells la missa a la Catedral, on abans vaig estar confessant, i després vam fer la visita a la Catedral, al Palau episcopal i al Seminari, on vam dinar. Dimarts 29 vam fer un tomb en barca pel Port de Tarragona i vam gaudir d'una bona sardinada:
Arriba la barca després del passeig pel port
El de dalt amb la samarreta vermella és el meu germà Manel.
A baix, amb samarreta grisa i barret, el meu germà Joan
El "comandant" de l'expedició
Saludant els pares de l'amo de la barca (gràcies!!!!)
El Pitu es va encarregar de fer-nos gaudir d'una fenomenal sardinada (gràcies!!!!)
La taula dels més joves...
... i la taula dels menys joves!
Vull donar les gràcies ben sincerament a tots els qui ens heu ajudat a passar aquests dies tan extraordinaris. Els meus nebots i renebots estan entusiasmats i encantats amb l'experiència. Gràcies, Pitu, per tot el que has fet i també als teus companys de la Confraria de Pescadors que ens ho han posat tot a l'abast. Gràcies, moltíssimes gràcies!!!

Finalment, tots contentíssims, van marxar dimecres 30 després de dinar, i jo també, cap a Pamplona, d'on vaig tornar el divendres cap al vespre.

Diumenge 3 d'agost vaig anar a Rocafort de Queralt, convidat pel rector, Mn. Adam Safianczuk, i per l'Ajuntament. Vaig celebrar la missa dominical i després vam inaugurar la recentment acabada restauració del campanar. Després vaig participar a un dinar solidari a favor de Càritas de la Conca de Barberà que va tenir lloc a Montbrió de la Marca.

D'aquesta manera hem arribat al final de curs. Ara toca canviar una mica el xip, descansar i cansar-se d'una altra manera, recarregar les piles, resar molt i preparar-me per afrontar un nou curs que, com sempre, vindrà carregat d'activitats d'allò més diverses. Us desitjo, a tots els qui en pugueu gaudir, uns molt bons dies de descans. Us encomano a tots a Santa Maria. Fins aviat!