dimarts, 3 de juny de 2014

Un somni fet realitat

Benvolguts, el títol d'aquest post té un doble sentit: per un costat, el somni d'haver pogut viatjar a l'Àfrica i conèixer de prop Rwanda i, sobretot, Kampanga, on Mn. Josep Cabayol ha fet una feina tan gran i encomiable. I per un altre costat perquè, finalment, aquell projecte social de l'Any Jubilar de sant Fructuós, sant Auguri i sant Eulogi és una realitat acabada, plena d'esperances, projectes i amb un futur que s'albira apassionant.

Us haig de confessar que he retornat profundament colpit i emocionat, en primer lloc per la bellesa natural d'aquell país (Rwanda és coneguda com la Suïssa africana) però sobretot per la vitalitat d'aquella Església i per la fe i la pietat dels fidels que la integren. Com gairebé tots els africans, els rwandesos són molt hospitalaris i acollidors: allí no cal fer campanyes per a promoure la solidaritat, allí es viu així d'una manera natural. El nivell de vida és certament molt baix, en comparació al nostre, però la vida és molt senzilla i el compartir els béns és molt comú: allí, si hom passa gana, el del costat li'n dóna. Tot i que només fa vint anys que aquella gent va patir l'horror del genocidi entre hutus i tutsis, les ferides estan molt guarides i l'esperit d'aquest poble alegre i fidel no ha estat vençut perquè hi ha hagut un perdó sincer de tot el que va passar. Tant de bo que no es torni a repetir mai ni enlloc!

Vam sortir de Tarragona a les 3 de la matinada del dia 22 i arribàvem a Kigali a les 19.30, havent fet escala a Amsterdam. Després, gairebé tres hores més de cotxe i arribàrem a Ruhengeri, on ens va rebre el Sr. Bisbe, Mons. Vincent Harolimana. Jo em vaig hostatjar a casa seva, mentre la resta de companys de viatge ho feia a la residència Mare de Déu de Lourdes.

Divendres 23 vam anar a visitar l'hospital de Ruli, que està a la diòcesi de Kigali. Perquè us feu una mica d'idea, l'única carretera "asfaltada" és que uneix Ruhengeri amb Kigali, la capital. Totes les altres "carreteres" són en realitat pistes forestals amples, plenes de clots i que s'han de recórrer gairebé obligatòriament amb vehicle tot terreny. Les carreteres estan plenes de gent que, a peu, circula d'una cantó a l'altre i transporta càrregues de tot tipus: és molt comú veure les dones amb grans paquets damunt del cap. També bicicletes i motos que fan de taxi. Tot el país és com un gran hort, tots els camps estan conreats, això sí, no es veu ni un tractor, ni una mula: tot és a ma, amb aixada, tant al pla com a la falda dels turons, a milers, que configuren la silueta d'aquest país.

L'hospital de Ruli va ser fundat fa 40 anys per les Dominiques de l'Anunciata i dóna assistència a una població de 110.000 persones. Les germanes ens van acollir amb un afecte enorme i ens van explicar que quan van arribar només hi havia unes quantes cabanes de palla i branques on vivien els habitants d'aquella zona. Avui compten amb aquest hospital de 130 llits, diversos col·legis, una petita universitat... Vam dinar amb elles: arrós bullit, pèsols cuits amb pastanaga i quelcom semblant a l'api, patates a la brasa i broquetes de carn de cabra, això últim era un extra degut a la nostra visita. Els postres també extra: macedònia i flam.

El dissabte 24 vam anar a Kampanga, la llar de Mn. Josep Cabayol, on va tenir lloc la inauguració i benedicció del nou centre parroquial: vam tallar protocol·làriament la cinta de color groc i blau, vam visitar les instal·lacions (vivendes per als preveres, sala de costura, taller de fusteria, aules per alfabetització, etc. etc.); a continuació una missa multitudinària (unes 4000 persones), plena de cants i balls, com és costum en la litúrgia africana, però plena de pietat; no és folklore, és la manera que aquella gent viu i prega la litúrgia, estaven cantant i ballant la litúrgia. La celebració va durar dues hores i mitja, i no se'ns va fer gens llarga! Realment tots ens vam emocionar. Aquí us deixo algunes fotos:
Dues imatges del magnífic centre parroquial que s'ha construït
Moment de la inauguració
Imatge de la missa multitudinària
Els celebrants a l'altar
Moment de l'ofertori
Vista des de l'angle invers
Un grupet de nois ballant
Si voleu, aquí podeu veure també un video.

Després de la missa vam entrar tots dins el complex i es van fer parlaments i més balls. Allà vam dinar tots plegats, sense taula, asseguts a unes cadires: patates, pèsols, arròs cuit, amanida, carn de cabra i una pasta que recordava els tallarins.

Acabat el dinar vam visitar el lloc on viu Mn. Cabayol, un lloc on la gent semblava més pobre, però que no deixaven de somriure ni de saludar-nos. Vam visitar també l'església on dissabtes i diumenges celebra l'eucaristia a la qual assisteixen unes 1000 persones.

Diumenge 25 vam celebrar l'eucaristia a la catedral de Ruhengeri, amb unes 3000 persones, presidida per Mons. Harolimana, tot i que em va fer l'honor de poder predicar l'homilia. Una missa també plena de cants i balls, de gairebé dues hores. Quina vida que té aquesta jove Església de només cent anys d'història! Acabada la missa vam tornar a casa del Sr. Bisbe on vam dinar tots junts. Vaig tenir l'oportunitat de conversar amb el rector de la parròquia de la Catedral, el qual em va explicar que enguany "només" tenen 2500 infants de primera comunió i 1800 joves de confirmació... Sense comentaris!

Dilluns 26 vam visitar les escoles: si alguna cosa crida l'atenció d'aquest país és la quantitat d'infants que hi ha. Les escoles acullen aquesta multitud com pot, gairebé 3000 alumnes per escola, molt senzilles, però dignes. Vam visitar també la universitat, on es fan fonamentalment estudis de topografia, agricultura, biologia, etc.

A la tarda vam visitar una comunitat religiosa, que s'encarrega de fer catequesi a la canalla, un monestir de clausura de monges carmelites, el Seminari Menor, que acull adolescents dels 12 als 18 anys i al qual només n'hi ha 350 joves, i el Seminari Major, on hi ha també només al voltant de 200 seminaristes.

Dimarts 27 va ser el dia de la tornada. Com que l'avió sortia de Kigali a les 20.00 hores i arribar a l'aeroport podia ser complicat per diverses circumstàncies, vam sortir de Ruhengeri amb molt de temps i a les 4 de la tarda ja estàvem a l'aeroport. De Kigali vam sortir cap a Entebe, on vam fer escala d'una hora fins que vam sortir definitivament cap a Amsterdam. Finalment vam arribar a Barcelona a les 10.00 i a Tarragona a les 12.00 del dia 28 de maig, cansats de tota la nit de viatge sense dormir, però molt contents, i sense Mn. Cabayol, que s'ha quedat a Rwanda, com ell desitjava.

Arribats a casa, la vida continua: dijous 29 a primera hora del matí, entrevista per a la Cadena COPE.

A la tarda, vaig anar a confirmar a la parròquia de sant Francesc d'Assís de Reus un bon grup de joves, majoritàriament alumnes del col·legi Pare Manyanet de Reus:

Després vam anar a sopar amb els Fills de la Sagrada Família a casa seva.

Divendres 30 vaig tenir un munt de visites al matí. A primera hora de la tarda vaig anar al Mas d'en Lluc perquè hi va tenir lloc la primera de les dues jornades de la festa de portes obertes. Cap a dos quarts de sis de la tarda vaig celebrar l'eucaristia, molt emotiva, amb tots els joves i molts dels seus familiars que havien vingut a veure'ls.

Finalment, al vespre, confirmacions a Loreto:
Amb els preveres, seminarista i escolans, abans de la missa
Durant la celebració (foto gentilesa de Foto Fer-Vi)
El grup de confirmats, amb els mossens i catequistes (Foto Fer-Vi)
Després de la missa, amb dues famílies
Dissabte 31, al matí, vaig anar a la parròquia de sant Pau a confirmar:
A continuació, vaig anar a la parròquia de Crist Rei de Reus on tenia lloc la III trobada diocesana d'Acció Catòlica General-Grups de Vida Cristiana.

Després vaig anar a visitar alguns mossens malalts i, al vespre, vaig anar a l'Espluga de Francolí a confirmar:
Els joves confirmats
Amb els padrins
Amb els catequistes
Diumenge 1 de juny vaig anar a confirmar a La Guàrdia dels Prats i a Montblanc:
Els jovenets i adults confirmats a La Guàrdia dels Prats
I aquí també amb els padrins
Els joves confirmats a Montblanc (gentilesa Foto Ramper)
A continuació vaig anar al santuari de la Mare de Déu de la Serra, on els membres del Seminari Laical Diocesà m'havien convidat a dinar i a compartir amb ells la jornada de convivència dels participants als cursos de formació: vam compartir experiències, vaig fer una xerrada, vam fer vespres i un piscolabis de germanor.

Ahir, dilluns 2 de juny, va ser un dia novament ple de visites. A la tarda, a més de rebre alguna visita, he anat a celebrar l'eucaristia a la Casa de formació Maria Immaculada de les Missioneres Claretianes, a Reus, on m'han convidat també a sopar.
Am b les monges claretianes
Continuaré informant. Fins aviat!