El 7 de desembre de 1965, la vigília de la clausura del concili Vaticà II, va ser aprovada la seva Constitució més característica, la que millor expressa el seu esperit genuí: la Gaudium et spes, per la qual l’Església se solidaritza amb les alegries i esperances (d’aquí el títol) i també amb els dolors i les preocupacions de l’home modern.
