dissabte, 26 de febrer de 2011

Pelegrinatge a Turquia, les terres de sant Pau i de santa Tecla

La Basílica de Santa Sofia a Istanbul
Encara que tot el que dic aquí estarà escrit Als quatre vents, penso que en el meu blog us puc avançar lo que ja tinc escrit d’aquest viatge a Turquia, la pàtria de sant Pau i santa Tecla, i el naixement de les primeres comunitats cristianes.
Entre els dies 8 i 14 de febrer he tingut l’ocasió, convidat per l’Ambaixada de Turquia, de visitar aquell país. L’objectiu ha estat conèixer els llocs relacionats amb sant Pau i santa Tecla i, en general, els escenaris que apareixen amb tanta freqüència en els Fets dels Apòstols, els llocs de les primeres comunitats cristianes. Acompanyat d’alguns sacerdots i d’un bon grup d’excel·lents periodistes i persones que treballen en el món de la comunicació, hem recorregut llocs entranyables i hem pogut conèixer les petites comunitats cristianes que viuen la fe cristiana de manera admirable, i a vegades heroica, en aquest país de majoria musulmana.
Després del viatge d’anada, la nostra primera meta va ser Istanbul, antigament Bizanci i abans Constantinoble, un enclavament molt important, per on han passat gairebé totes les civilitzacions. Després de visitar la Gran Mesquita i Santa Sofia, vam resar el Credo a tocar de l’església de Santa Irene, ja que en aquesta església, ara transformada en sala de concerts, es va celebrar el concili de Constantinoble i es va professar per primera vegada el que ara anomenem Credo de Nicea-Constantinoble. A la tarda vaig poder concelebrar l’eucaristia amb Mons. Louis Pelâtre, arquebisbe d’Istanbul, amb els sacerdots de Tarragona que venien amb mi i amb el rector de la Catedral d’Istanbul: una església no gaire gran, comparada amb Santa Sofia, que havíem visitat al matí, i que ara està transformada en museu.

El pou de sant Pau a Tars
   Al dia següent vam viatjar a Antioquia, la ciutat on els seguidors de Jesús van començar a anomenar-se cristians, on va estar sant Pau i des d’on aquest va sortir, juntament amb Bernabé, per al seu primer viatge apostòlic. En aquesta ciutat, anomenada ara Antakya, vam visitar amb emoció l’anomenada gruta de Sant Pere, ja que allí se situa la primera càtedra de sant Pere, anterior a la que es va assentar més tard a Roma. A la tarda vam celebrar la missa a l’església parroquial de Sant Pere, que atén la Custòdia franciscana. Va ser una celebració molt emotiva, amb les vespres resades en turc, i on els pocs cristians que viuen ara en aquesta ciutat ens van complimentar i emocionar amb el seu afecte. Després ens van ensenyar els locals de Càritas, on ajuden a tots els necessitats: una comunitat pobra com la cristiana, però que no renuncia a viure la caritat amb altres més necessitats.
L’endemà ens vam traslladar a Tars, on va néixer sant Pau. Vam visitar el pou de Sant Pau, d’on segurament ell va beure, que està situat al barri jueu originari del primer segle. A l’església de Sant Pau, regentada per una comunitat de religioses italianes, transformada ara en museu, vam celebrar l’eucaristia, la qual cosa es concedeix sempre que es demani prèviament. Esperem que algun dia, com ho han promès les autoritats civils, pugui ser de debò una església dedicada enterament a donar glòria a Déu.

Església de Sant Pau a Tars
Des de Tars, i segurament per llocs per on va passar sovint sant Pau, vam viatjar a Iconi, actualment Konya, lloc del naixement de santa Tecla. Pel camí ens vam parar a contemplar, ja gairebé fosc, les restes monumentals del lloc on, segons la tradició, va estar enterrada la nostra santa. Amb profunda emoció vam visitar la cripta i vaig somiar que algun dia es pugui restaurar aquest lloc i mostrar el que va ser objectiu de grans pelegrinatges en el passat: la monja pelegrina Egèria del segle IV, en el seu famós relat, ens descriu amb detall aquest lloc, per a nosaltres tan entranyable. Era fàcil, estant allà, pregar, demanant a santa Tecla que protegeixi la nostra arxidiòcesi, Tarragona i la catedral a ella dedicada.
Molt d’hora, vaig concelebrar a Konya la missa a l’església dedicada a sant Pau i santa Tecla, a la qual van assistir algunes famílies iraquianes refugiades en aquesta ciutat, fugint de la persecució que pateixen al seu país per la seva condició de cristians. Després vam fer la visita al museu-monestir de Mevlana, on va néixer el sufisme, el misticisme islàmic, tan semblant al cristià. Una recepció a l’Ajuntament de Konya i un llarg viatge fins a Ankara van concloure aquest quart dia de viatge.

Amb el Nunci a Turquia, a Ankara
El diumenge vam tenir la trobada amb el nunci apostòlic, Mons. Antonio Lucibello, i amb l’Ambaixador d’Espanya; una llarga conversa amb tot el grup i després la santa missa, concelebrada en una capella dins del territori de la Nunciatura. En tot Ankara no hi ha cap església, només llocs de culte dins dels territoris d’algunes ambaixades. Hi van assistir molts fidels, amb gran devoció, sentint-se una minoria, però que viu amb gran fe i amor. En acabar la celebració, un bon grup de fidels —molts d’ells filipins, treballadors humils— atenien amb molt d’afecte, amb menjar, roba i joguines per als nens, un bon grup de refugiats de totes les religions, expulsats dels seus països amb violència.
Al migdia vam visitar el mausoleu de Gazi Mustafà Kemal Atatürk, fundador de la República de Turquia, i vam tenir una interessant trobada amb el Dr. Sabit Simsek, cap del Departament de Relacions entre les Religions i Cultures, i conseller sobre aquests temes del primer ministre de la República de Turquia.

Entre les moltes coses que ens va dir el Nunci, una va ser que les comunitats cristianes d’Occident —també les de Tarragona— hauríem de patir un «electroxoc» i reaccionar, perquè una comunitat cristiana que viu la seva fe tèbiament pot acabar desapareixent, com havia passat amb moltes de les comunitats cristianes florents i centenàries que havien habitat en aquelles terres.

Bellíssim mosaic a Santa Sofia, Istanbul
Com a conclusió d’aquests dies del nostre pelegrinatge destacaria l’amable acollida que hem tingut en tots els llocs visitats i en les moltes persones entrevistades, i l’enorme fe dels pocs cristians que hi ha en aquestes terres, que fa que la seva presència sigui com la de fa dos mil anys, quan Pau va començar a predicar Jesucrist, mort i ressuscitat i a crear les primeres comunitats cristianes.
M’he sentit, com mai, hereu de la fe d’aquells homes i dones que van saber proposar —era impossible imposar res— la bona nova de Jesús. Aquest pelegrinatge a Turquia m’ha ajudat —i penso que també als qui han pelegrinat amb mi— a estimar més l’Església i a pregar per aquells cristians que viuen en condicions molt difícils la seva fe cristiana, i també a veure la necessitat d’establir ponts de diàleg i futurs intercanvis culturals que serveixin perquè la llibertat religiosa sigui reconeguda a tot arreu.