Benvolguts, a punt de començar a gaudir d'uns dies de descans que em permetran resar molt, meditar i estudiar algunes qüestions i temes que em preocupen especialment us deixo el darrer recull de les meves anades i tornades. Mans a l'obra, doncs!
Divendres 18 de juliol vaig rebre un munt de visites i, a la tarda, vaig continuar predicant els exercicis espirituals als nostres laics amb missió pastoral.
Dissabte 19 vaig acabar els exercicis als laics amb missió pastoral i a la tarda, a La Secuita, vaig participar al sopar festiu dels voluntaris de l'Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes.
Diumenge 20 vaig anar a confirmar a dos pobles molt macos: La Masó i La Riba. Aquí teniu el testimoni de les dues celebracions.
 |
| A la Masó, amb els joves... |
 |
| ... i també amb els padrins |
 |
| I a La Riba, amb els joves i l'escolà... |
 |
| ... i els padrins |
Finalment, Mn. Ignasi, el rector de les dues parròquies, em va convidar a dinar amb tots els mossèns.
La setmana següent va ser estar tota plena de visites. Com a coses més significatives us indico les següents:
Dilluns 21, a la Casa Sant Josep de Tarragona, vaig assistir a la visita que la consellera de Benestar Social i Família, Sra. Neus Munté, va realitzar al centre (clic aquí). També aquell mateix dia, al Port de Tarragona, vaig assistir a la inauguració d'una exposició a càrrec del conseller d'Empresa i Ocupació, Sr. Felip Puig (clic aquí).
Dimarts 22 vam celebrar la darrera reunió del Consell Episcopal del curs.
Dimecres 23 vaig anar a Barcelona, on havia estat convidat a visitar les instal·lacions del Banc de Sang i Teixits de Catalunya. El meu agraïment més sincer a tot el personal del centre per l'acolliment i l'atenció amb què em van tractar, especialment als Drs. Enric Argelagués i Enric Contreras. També a l'Otília Ragull i a Núria Vilanova Cabayol, cosina del nostre estimat Mn. Josep Cabayol, i a tots els que durant la meva visita es van desfer en atencions i explicacions de tots els processos que s'hi realitzen, i que no us podeu ni arribar a imaginar. Només quan hom visita un centre d'aquestes característiques es pot fer una lleu idea del grau de sofisticació i de tecnificació dels processos associats al tema de la sang, des de la seva recepció, manipulació i emmagatzematge fins la seva distribució a tota Catalunya, i sobretot, de la importància capitalíssima que té el fet de la donació de sang, de teixits i de cordó umbilical. Penseu que aquest centre salva vides arreu de tot el món, perquè és una de les principals institucions d'aquestes característiques a nivell mundial. Ens hem de felicitar i d'estar orgullosos, però això ens obliga a tots a ser solidaris i ens hem de fer donants, per tu i per mi, mai no se sap quan es pot necessitar una transfusió o un trasplantament. Aquí us deixo unes quantes fotos de la visita.
 |
| Els Drs. Contreras i Argelagués, amb l'Otília Ragull |
 |
| Amb la Núria Vilanova Cabayol |
 |
| Durant l'acollida a la Gerència del centre |
 |
| Primers passos del procés: separació dels components |
 |
| Explicació del procés i dels components obtinguts |
 |
| Aquí amb la directora d'aquest laboratori, la Maria Rosa |
 |
| Final del procés: classificació i preparació per emmagatzemar |
 |
| La Mercè, directora del departament d'emmagatzematge amb una bossa de plasma |
 |
| Aquí ho veieu quiet, però en la realitat tot això es mou contínuament |
 |
| A la unitat de preparació de comandes, pas previ a la distribució |
 |
| Al magatzem de cordó umbilical (congelació) |
 |
| 189,9º C sota cero. Poca broma! |
 |
Un xampinyó: contenidor amb una mostra de
cordó preparada per viatjar i salvar una vida |
 |
Finalment, amb els caps dels laboratoris on s'analitzen
totes les mostres de donants que arriben al centre |
Dijous 24 vaig anar d'excursió amb els joves de la Comunitat del Cenacle de Mas d'en Lluc. En tornar a la casa vam celebrar l'eucaristia.
Al vespre vaig anar al centre educatiu Camp Joliu de l'Arboç del Penedès.
Divendres 25 era el dia del meu sant patró i vam fer la pregària de l'hora menor a la capella de Palau; després vam compartir un pica pica i em van felicitar tots els treballadors i voluntaris de la casa.
A la tarda, vaig anar a Loreto: allí vaig celebrar l'eucaristia amb els Amics del Camí de Sant Jaume i vaig sopar amb ells.
Dissabte 26 va arribar la "marabunta": els meus nebots i renebots, en total prop d'uns 85 (no hi eren tots!), que anualment es reuneixen per fer com unes colònies d'estiu i que enguany s'ha fet aquí, a Tarragona. Durant aquests dies hem fet excursions i hem visitat la ciutat. El diumenge vaig celebrar amb ells la missa a la Catedral, on abans vaig estar confessant, i després vam fer la visita a la Catedral, al Palau episcopal i al Seminari, on vam dinar. Dimarts 29 vam fer un tomb en barca pel Port de Tarragona i vam gaudir d'una bona sardinada:
 |
| Arriba la barca després del passeig pel port |
 |
El de dalt amb la samarreta vermella és el meu germà Manel.
A baix, amb samarreta grisa i barret, el meu germà Joan |
 |
| El "comandant" de l'expedició |
 |
| Saludant els pares de l'amo de la barca (gràcies!!!!) |
 |
| El Pitu es va encarregar de fer-nos gaudir d'una fenomenal sardinada (gràcies!!!!) |
 |
| La taula dels més joves... |
 |
| ... i la taula dels menys joves! |
Vull donar les gràcies ben sincerament a tots els qui ens heu ajudat a passar aquests dies tan extraordinaris. Els meus nebots i renebots estan entusiasmats i encantats amb l'experiència. Gràcies, Pitu, per tot el que has fet i també als teus companys de la Confraria de Pescadors que ens ho han posat tot a l'abast. Gràcies, moltíssimes gràcies!!!
Finalment, tots contentíssims, van marxar dimecres 30 després de dinar, i jo també, cap a Pamplona, d'on vaig tornar el divendres cap al vespre.
Diumenge 3 d'agost vaig anar a Rocafort de Queralt, convidat pel rector, Mn. Adam Safianczuk, i per l'Ajuntament. Vaig celebrar la missa dominical i després vam inaugurar la recentment acabada restauració del campanar. Després vaig participar a un dinar solidari a favor de Càritas de la Conca de Barberà que va tenir lloc a Montbrió de la Marca.
D'aquesta manera hem arribat al final de curs. Ara toca canviar una mica el xip, descansar i cansar-se d'una altra manera, recarregar les piles, resar molt i preparar-me per afrontar un nou curs que, com sempre, vindrà carregat d'activitats d'allò més diverses. Us desitjo, a tots els qui en pugueu gaudir, uns molt bons dies de descans. Us encomano a tots a Santa Maria. Fins aviat!
